A Espinavessa, la Rectoria (naturalment!)

Torno al bloc sent conscient que tinc mil i una entrades pendents d’escriure. Ho faig just quan fa onze mesos que va néixer el nostre fillet, en Gianluca. Durant tots aquests mesos m’han faltat minuts per fer moltes coses i no volia reprendre aquest espai sense fer una ressenya acurada i completa. No volia fer-ho per fer, volia fer-ho com sempre. Aquí estic, aprofitant que el petit fa la migdiada i jo no tinc gens de son (què estrany).

D’entrada, m’agradaria fer un apunt sobre l’arribada d’un nadó i el que això suposa pel que fa a hàbits d’oci, sobretot, en uns pares primerencs com nosaltres. Sent conscient que això pot canviar en qualsevol moment, us he de dir que al contrari del que ens presagiava moltíssima gent, hem seguit voltant (fins i tot més del que era habitual, tenint en compte les setmanes de permís de maternitat) i hem seguint anant a restaurants, museus, actes, etc. Perquè sí, es pot anar a restaurants. Cada cas és un món i tothom coneix les seves circumstàncies i les del seu nadó, però en el nostre cas, tenir un bebè que necessita carícies i menjar cada tres hores no ha estat impediment per fer res del que solíem fer. Bé, sí, passar-nos moltes hores a la platja com llangardaixos. Això sí que ha quedat posposat per a més endavant 😉 Sigui com sigui, en aquest primer any com a família de tres hem fet molts gastrodescobriments i hem viscut moltes experiències que tinc ganes de mostrar-vos. Som-hi!

Espinavessa
L’entorn del restaurant la Rectoria d’Espinavessa, durant la nostra visita a l’agost

Una de les noves incorporacions a la nostra llista d’imprescindibles és la Rectoria d’Espinavessa. Hi vam anar per primera vegada a principis d’agost. Ens va semblar exquisit, tant l’espai, modern i funcional però alhora carregat de la personalitat dels seus murs de pedra i del seu entorn, un bocí de pau a cavall entre el Pla de l’Estany i l’Alt Empordà, com també la cuina. Una cuina que beu del producte de temporada i que a partir d’ell fa propostes senzilles i complexes, no bandeja la tradició però aposta per una presentació acurada i innovadora dels plats. En resum, un d’aquells restaurants que et fa sortir-ne amb ganes de tornar-hi. I efectivament així ho vam fer, fa un parell de setmanes. La decisió no podia ser més oportuna: era el darrer dia que servien el menú de la tòfona negra. En vam marxar encara amb millor sabor de boca que el primer cop: per la immillorable relació qualitat preu i perquè la proposta de plats va ser de les que fan lluir de veritat aquest tresor de la terra.

Com veureu, a continuació us deixo un bon grapat de fotografies amb una explicació del que va donar de sí el menú. No exagerem si diem que algunes de les propostes són dignes no, el següent, d’un restaurant amb estrella a la guia Michelin. No sabem si aquesta és la intenció o no del seu xef, Jordi Rollan. En tot cas, pel respecte al producte, a la seva temporada i a la seva cocció, la Rectoria ja és tot un must a la nostra agenda!

El coneixeu?! Us n’hem fet venir ganes?

Salut i bona setmana!

te de tòfona
Mai un brou ha lluït tant com aquest te de tòfona d’hivern
Rectoria Espinavessa
Faves, gambes de Roses i tòfona. Delícia amb toc primaveral
Rectoria Espinavessa
Coliflor trufada. És en la simplicitat dels plats quan una tòfona treu el millor de si
plat3
Pèsols i carxofa a la brasa amb tòfona i bledes. Potser aquest és el millor plat del menú. Quan el producte és de temporada i la cocció perfecta, el resultat és sublim
Rectoria Espinavessa
Arròs de bacallà amb espinacs. D’aquells plats que es fa curt si ets amant amantíssim de l’arròs
plat7
Corball, romesco, calços i tòfona. Una mescla sorprenent. Deliciosa. La tòfona llueix millor amb plats més senzills, però aquest peix era boníssim
plat6
Verdures amb brou de bou de mar i tòfona per substituir els lletons de vedella
Espinavessa
El brioix i gelat de vainilla amb tòfona i aquesta xocolata conformen unes postres d’aquelles que quedaran en el record. Si us agrada el gust de la tòfona, aquest plat és el paradís
Rectoria Espinavessa
Avellana, tòfona i tortell. Si sou de postres més suaus però sou llaminers de mena aquest és el millor tancament per a un dinar tofonat de dalt a baix
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s