Malgrat que la fi dels dies de llum, sol i lleure a l’aire lliure és pròxima, la tardor ens ofereix moments, imatges màgiques, que ens ajuden a combatre el primer fred. Després d’uns mesos d’absència total al bloc, de ganes d’esprémer tots els segons del dia fent d’altres coses (llegir, llegir, llegir i moure’m) ha arribat el moment d’aixoplugar-se quan arriba la tarda, de relaxar-se cuinant i d’aprofitar aquells ingredients que la natura ens posa a l’abast per cuidar-nos encara més.
La veritat és que darrerament he hagut de canviar els meus hàbits més abruptes i n’he hagut d’incorporar de nous, una mica més suaus. I un d’ells és caminar, passejar, un parell d’horetes, sempre que el temps ho permet, per aquest entorn que tenim a Santa Coloma de Farners i que és ideal per a amants de la natura. Als romàntics els encantarà sentir el cruixir de les fulles de plataners a cada passa, als esportistes se’ls aniran les cames i tindran ganes d’arrencar a córrer i, els qui com jo, busquen fer alguna activitat sense cansar-se massa, podran respirar aire pur i relaxar-se veient tons ocres, llums i ombres de tardor que transformen contínuament el paisatge.
Evidentment, després de moure’s sempre toca preparar-se un bon esmorzar… un bon dinar, el que sigui que faci que la jornada sigui rodona. Comparteixo amb vosaltres dues receptes que he posat en pràctica darrerament i que han portat a la cuina, literalment, l’olor de la tardor.
Coca de pera i canyella:
Un got de llet d’avellanes
Tres gots de farina d’espelta
Tres ous grans
Dos gots de sucre
Un d’oli
Mitja cullerada de canyella
Dues peres trossejades
Un sobre de llevat
El resultat és espectacular. Com a esmorzar, com a postres, com a berenar, aquesta coca us funcionarà molt bé, si munteu les clares a part us quedarà molt esponjosa, i tenint en compte que la pera cuita és molt melosa, us en llepareu els dits! Fer la barreja dels ingredients i enfornar-la no us portarà més de tres quarts d’hora.
Risotto de tardor
Dues cebes petites o una gran
200 grams de carbassa trossejada a daus molt petits
100 grams de trompetes de la mort
100 grams de rossinyols de pi
200/ 250 grams d’arròs Arborio o Carnaroli
Brou vegetal
Un raig de vi
Aquest arròs de tardor l’heu de preparar seguint la metodologia clàssica del risotto: sofregir les cebes primer, fins que quasi estiguin caramel·litzades. Tot seguit serà el torn de la carbassa, que courem fins que agafi una textura mantegosa. A continuació, hi tirarem els bolets i tot seguit l’arròs. Anirem incorporant el brou mica a mica, i també algun raig de vi (ens encanta que sigui negre) per donar encara més intensitat al sabor. Sobretot, ho anirem removent tota l’estona, perquè ens acabi quedant cremós. Ja a la taula hi podeu afegir unes virutes de parmesà. Paraula que és una combinació deliciosa! Qualsevol bolet de temporada servirà, tot i que és cert que les trompetes són especialment saboroses i la combinació amb la carbassa és impressionant.
Salut i bona tardor!
