Llacs italians (I). Lago Maggiore

Alguns paisatges arriben a l’ànima imaginant-los en els tons sèpia, ocres, groguencs, de les fotografies empolsegades del segle passat. Tens colors rotunds, vius i aclaparadorament lluminosos al davant, en un dia primaveral de sol esplèndid que aprofites per passejar i imaginar que ha arribat el bon temps. Tot seguit, el cel s’ennuvola, arriba la pluja i la boira i penses que també la grisor és capaç de treure punta a aquella bellesa, perquè te la presenta d’una manera diferent.

Els llacs del nord d’Itàlia sempre m’han semblat nostàlgics, evocadors d’una època d’esplendor passada, la d’aquells joves de bona família, aristòcrates, que feien el Grand Tour (entre els segles XVII, XIX) com un viatge iniciàtic en què els aprenentatges culturals i de vida es feien enmig de quilòmetres i quilòmetres de lent recorregut amb carruatge, camins de pols, i estampes de gran bellesa plàstica. Art i paisatge.  I literatura, també. Goethe, Byron, Stendhal… són només alguns dels escriptors i pensadors que es van deixar colpir per aquest paisatge de reflexos, de contrastos i d’inacabables vistes panoràmiques.

Fa pocs dies que he tornat de la Lombardia i el Piemonte. Allà hi tinc vincles familiars i amb els anys, malgrat que sempre he estat de paisatges marítims (i només cal veure les meves galeries a Instagram i les imatges d’aquest bloc), aquesta teranyina invisible que et vincula sentimentalment amb un indret s’ha anat fent més i més sòlida, fins al punt que la tornada es fa, cada vegada, més i més melancòlica. I com és això? Què m’ofereix, què ens ofereix als visitants, aquesta zona tant propera a la Suïssa italiana?

LagodiComo
Lago di Como
LagodOrta
Lago d’Orta

D’entrada, els grans llacs italians ens regalen natura, pau, calma. Turisme per a tota la família. Temperatura suau, moderada. Una primavera esplendorosa, en què el cel blau lluent tenyeix el llac de tons impossibles, mentre que les muntanyes, properes, segueixen  coronades de blanc. També, i no menys important, personalitat. Autenticitat. Tot un sistema de vida i de tradicions al voltant d’aquesta vista imponent, just a una hora en cotxe de Milà, Brescia, Bergamo, Torí o Verona. Ideal perquè els estressats ciutadans d’aquestes grans urbs n’hagin fet destinació d’escapada de cap de setmana.

Lecco
Lecco, Lago di Como

Avui, us parlo del Lago Maggiore, el segon llac italià més gran (després del de Garda), que s’endinsa en territori suís, tot i que el 80% de la seva superfície pertany a la Lombardia i al Piemonte. La seva immensitat s’intueix des de les ribes, però es pot comprovar molt millor en les collades que permeten arribar als diferents poblets, i on aturar-se en un marge de la carretera per prendre imatges panoràmiques gairebé és obligat. Arona, Laveno Mombello, Stresa… són alguns dels pobles que trobareu a les faldes del llac, que té un dels seus màxims atractius en les Illes Borromees (Isola Bella, Isola dei Pescatori, Isola Madre). Petitíssimes porcions de vida enmig de l’aigua, a les quals s’hi pot accedir amb traghetto, per exemple des d’Stresa. Recomano específicament la Isola Bella. Hi podreu admirar l’increïble Palau Borromeo: un interior fastuós i farcit de detalls històrics d’aquesta família aristòcrata (com el llit on va dormir Napoleó o una galeria pictòrica que fa contenir la respiració),  compensen el preu de l’entrada, que inclou l’agradable passeig entre tarongers, llimoners i plantes atentament cuidades. Si sou amants de les postals pintoresques, sens dubte la visita a aquestes petites perles lacustres no us decebrà.

Llimoners Isola Bella
Els llimoners de la Isola Bella
Stresa
Stresa, des del traghetto
Llit de Napoleo
El llit on va dormir Napoleó, una sola nit

De tornada, ja podreu començar a pensar en el dinar, si és que la visita, com en el nostre cas, l’heu fet de matí. Si teniu marge de temps, us recomanaré una excursió a la ciutat de Varese. Aquí us vaig explicar on podíeu trobar el seu millor cafè. Doncs bé, avui us presento un lloc que no us podeu perdre per res del món si sou en aquesta zona, Premiata Risotteria i Gnoccheria. Feia molts mesos que no tenia tants problemes per escollir. Cal dir que ara estic ben convençuda que qualsevol plat que hagués triat m’hagués entusiasmat. Però aquests gnocchi amb formatges d’Ossola (km 0 doncs) gratinats al forn eren impecables. De sabor i cocció.

Gnocchi
Els gnocchi al forn

I com que un viatge a Itàlia no s’ha de desaprofitar, no ens en vam poder estar de demanar una ració de risotto per compartir, de funghi i mirtilli. Sí, funghi i mirtilli. L’acidesa d’aquest fruit casa molt i molt bé amb la substància i el cos del bolet, amb el vi que amaneix l’arròs i amb la seva textura mantegosa. Arròs al dente, com no pot ser d’una altra manera.

Risotto
Risotto funghi i mirtilli

En suma, un 10 per aquest restaurant. Analitzant el concepte d’establiment, crec que a Catalunya hi tindria molt bona acollida. La cuina italiana és molt més que pasta i pizza…. i aquí en teniu la prova!

Salut i bona setmana!

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s