Petits grans plaers d’hivern: el mar, les garoines i la tòfona negra

Febrer. El mes més curt, i el que sempre se m’ha fet més llarg de passar.

És un mes que arriba quan les vacances d’estiu queden molt lluny, però quan encara falten massa dies perquè arribin les properes. Potser per això, ja quan era petita i després quan vaig arribar a la universitat, era arribar a l’1 de març i sentir la dolçor d’una petita victòria: la de l’hivern quedant enrere, lluny, més lluny, i dia rere dia, més hores de sol.

Aquest hivern el fred ha jugat a cuit i amagar. Tant de sol, tanta bonança, potser l’haurem de pagar amb un març fred (març marçot) que glaçarà els nostres ametllers, ja orgullosament florits. Però nosaltres ens hem avançat una mica a la primavera, i com que el mes de febrer ens ha servit alguns dies de sol fantàstics, els hem aprofitat visitant la nostra costa. La Costa Brava. Perquè és ara, quan fa bo però estem en temporada baixa, el millor moment per gaudir del silenci, la tranquil·litat i la bellesa d’un paisatge que entrada la primavera i a l’estiu canvia dràsticament a cop de tovallola, crema solar i una massificació (benvingut, turisme) que, de fet, és inevitable i desitjable. És el nostre motor i així ha de ser. Però vosaltres, els que podeu, esteu a prop o teniu temps…. no oblideu que a l’hivern, aquests pobles de postal segueixen el seu curs, són al mateix lloc, i us esperen amb els braços oberts i amb emocions (també gastroemocions) per passar un bon dia i fer una bona escapada.

En el nostre cas, hem aprofitat el bon temps a Calella de Palafrugell i a l’Escala. Dies de mar calmada, de pau i platja solitària. Les fotos de Port-bo, penjades a l’Instagram el mateix dia de la visita, van ser seleccionades per CatExperience i compartides posteriorment també a les seves xarxes socials (i em va fer molta molta il·lusió)! De fet, tants comentaris i comparticions d’aquestes fotos només tenen una explicació. I és que hi ha res més llaminer que somiar i imaginar el mar a l’hivern, quan en teoria “toca” neu i muntanya? 

Port Bo

Calella

Paisatge de l'Escala

A la serenor i la calma d’aquests mesos hi hem d’afegir un atractiu més: els fruits de la terra i del mar que s’alien per fer-nos més passable l’hivern. Ara, ara mateix, és temps de garoines, temps de tòfona negra. No us perdeu aquestes jornades que us presento tot seguit si us agraden aquestes emocions estacionals.

La Garoinada de Palafrugell és una de les campanyes gastronòmiques més ben pensades i aconseguides dels mesos d’hivern. Enguany arriba a la 25a edició, i ho fa com una de les cites més consolidades, realment llamineres, dels municipis de marina de la demarcació de Girona. Del 15 de gener al 30 de març (teniu unes quantes setmanes encara!), nou restaurants palafrugellencs ofereixen menús que tenen com a plat principal les garoines (el mar es fon a la boca, literalment), i un segon a base de peix. És possible que remateu l’àpat amb un arròs antològic, com aquest del restaurant Xadó. Negre, a la cassola, a la manera de Palafrugell. Dues racions que en serien més aviat tres. Boníssim. Felicitat! (i felicitats al xef). Postres fantàstiques, per cert, amb un pa amb xocolata reversionat.

Garoines

Arròs a la cassola

De les vistes de la platja del centre de l’Escala (en aquests moments, en plena transformació per lliurar-la de nou i de ple als vianants i a les activitats ciutadanes), ens n’anem a Pals. Fins el 29 de febrer s’hi fan les jornades gastronòmiques de la tòfona negra! Ai, la tòfona! M’encantaria tenir un veí, amic, conegut, que fos tofonaire. Però no és el cas, així que de tant en tant (molt de tant en tant, aquests són plaers que s’han de subministrar amb comptagotes), res millor que autoregalar-se o deixar-se regalar un àpat condimentat amb l’autèntica reina, aquest prodigi de la terra.

La climatologia d’aquest any amenaça d’escurçar la temporada de la tòfona negra així que ja sabeu… si us ve de gust tastar-la, potser haureu de córrer una mica.

Al restaurant Sol Blanc vam fer segons plats a base d’arròs, amb una ratlladeta, (grattugiata) de tòfona negra caçada a la Vall del Llémena. Aquest era el meu arròs cremós a base de ceps.  Val a dir que són plats que ja abans de tastar t’omplen (olfacte i vista al límit), amb aquest perfum que no et pot agradar només una mica. O bé et deixa indiferent, o t’encanta. Literalment. Mireu:

Arros amb tofona

O la paella amb calamars. I tòfona, naturalment. Una meravella!

Paellatofona

Són només dos exemples de com els mesos d’hivern en poden arribar a ser, d’estimulants, oi? Paisatge, sol tímid fent-se lloc lentament, gastronomia…. I esperar que arribi la millor època de l’any. La de la llum i els colors blaus fins a l’infinit: mar, cel, mar i cel.

Salut, i fins aviat!

L'Escala

Anuncis

One thought on “Petits grans plaers d’hivern: el mar, les garoines i la tòfona negra

  1. uhmmmm, quina pinta tenen aquests arrossos!! i les fotos de la Costa Brava, precioses!! és que com aquesta costa i els seus restaurants a prop del mar, no hi ha res…
    T’agafo el consell i a veure si puc escapar-me amb la family i fer un bon arròs…si ho faig, ja t’enviaré fotos…jejeje

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s