Dinar en una casa senyorial. Ca l’U, a Vic

Encara que la Comarquinal de la Laura a la ciutat dels Sants sigui tenebrosa, boirosa i asfixiant per a la seva protagonista, he de reconèixer que Vic sempre ha estat una de les capitals catalanes que més m’agraden. És agradable de passejar-hi (millor no fer-ho en un hivern fred a primeríssima hora del matí, però) i té tanta personalitat com racons i espais amb encant i plens d’història. Aquestes darreres festes, aprofitant la visita de la Cristina i en Carles, uns amics que viuen a Londres, vam apropar-nos-hi per descobrir un dels seus imprescindibles gastronòmics, el restaurant Ca l’Ui fer una breu estada al més pur estil Catalunya Experience.

Exterior Ca l'U

Ca l’U desprèn essència osonenca i vigatana precisament perquè les seves parets són pur art, pura història. Una cuina de mercat que aposta pel producte de temporada i de proximitat, en una casa senyorial del segle XVIII, situada al carrer de la Riera. El visitant podrà escollir entre dinar al bistrot, situat a la planta baixa, o fer-ho a la sala, a la primera planta, envoltat de pintures atribuïdes a Francesc Pla, “El Vigatà” (1770), i inspirades en la Metamorfosi d’Ovidi. Sens dubte el que en podrem dir un àpat amb encant, en una casa que, tal i com el plafó de l’entrada indica, va veure néixer i créixer l’escriptora Maria Àngels Anglada.

Menjador Ca l'U

Sostre Ca l'U

Si el que us agrada és dinar tranquils, en un ambient íntim i una sala espaiosa, si preferiu les taules rodones i us agrada el tracte proper, us hi trobareu molt a gust. Si prioritzeu el servei ràpid i anar per feina, potser aquesta no és la millor opció per a un dia de cada dia. Però com que nosaltres teníem tot el temps del món, vam gaudir intensament del ritme pausat del nostre menú, que veureu tot seguit.

Tapa_fuet

(Per començar, no podia faltar a taula una tapa d’embotit de Vic)

La meva primera elecció va ser aquest remenat de carxofes amb bolets, llagostins i salsa de formatge, que vaig demanar que se servís a part. Confesso que m’encanten les carxofes, la seva textura cruixent, i que estaven al punt, tendres i gustoses. El plat era delicadament casolà, i l’olor era per emmarcar.

Remenat bolets i carxofa

Tronc de lluç

Com a segon plat, em vaig quedar amb un lluç que podria haver alimentat un regiment. Un bon filet, indiscutiblement fresc, amb ceba i alls tendres i romesco, realment deliciós i molt especial.

Crema catalana amb pinya

A quina crema catalana que fa poquet us he ensenyat s’assembla la de Ca l’U? Hi penseu?

Doncs a la de Ca l’Ignasi, a Cantonigròs. Què tindran aquests osonencs, que li tenen la mida presa i la preparen com ningú? Serà perquè en aquesta terra, molt més que en d’altres, el dia de Sant Josep és encara el veritable dia de la crema catalana? Serà que la preparen amb la llet i els ous del costat de casa? Serà que pensen… ens esforcem a fer un brownie i no podem aplicar-nos i fer lluir el nostre millor clàssic? No sé ben bé el motiu, però aquí teniu la crema (amb petits daus de pinya cremada). I el veredicte de tota la taula (al complet) va ser que aquestes eren les postres guanyadores.

Després, una llarga sobretaula de cafès….! Perquè havíem d’arreglar el món i volíem quedar-nos a soles amb la sala i fer-li algunes fotografies com les que veieu més amunt.

Ja sabeu, si un dia voleu fer parada i fonda a Vic aquesta és una bona opció. Per bé que hi ha menús molt més econòmics, la relació qualitat preu i la variable espai amb encant que hi introdueixo converteixen Ca l’U en un encert.

Salut i bona setmana!

 

Anuncis

2 thoughts on “Dinar en una casa senyorial. Ca l’U, a Vic

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s