El bon cafè italià. La Brasiliana, a Varese

El meu sogre Luciano és un d’aquells italians de físic i expressivitat rotunda que no està fet per per a les mitges tintes: quan una cosa li agrada, la troba boníssima. Quan no, millor no parlar-ne. Les Ve de pronunciació descomunal, els risottos de ceps de gust intens, la RAI sintonitzada a tothora. La llar de foc que espetega com cap altra. Minestrones de verdures de la nonna. Cafè doble, grappa i toscano al final de l’àpat, gràcies.

Ha passat més de mitja vida a Catalunya, però és clar, com ens passa a tots, la terra li tira (i com no?! Si jo sense haver-hi nascut, sóc una italianòfila de cap a peus!).  És dels que pensa que cap ni cap cafè ni cap polenta tindran aquí el gust que tenen allà.

No he vingut a escriure aquestes línies per treure-li la raó. De bons aliments en tenim aquí i en tenen allà. També depèn dels gustos i de les fílies i fòbies de cadascú: de la mirada subjectiva, dels ulls amb què ens ho mirem (i tastem) tot. El cafè ja és una altra cosa. Aquí encara costa molt que et serveixin un bon cafè. L’efervescència gourmet que ha incrementat el grau d’exigència cap a d’altres productes també s’ha anat estenent al camp cafeter, és veritat, i ara ja hi ha locals on en fan grans elaboracions. Però per a mi, malauradament, encara estem a les beceroles de servir espressos, ristrettos i macchiatos com els que trobem a Itàlia, tot sigui dit, en qualsevol bar (àrees de servei incloses).

Fa anys que el meu sogre canta les excel·lències del cafè la Brasiliana, de Varese (Lombardia), que funciona des de 1932. Ell va néixer en un poblet proper, Besozzo, i Varese ve a ser la ciutat de mida mitjana, de referència, que hi ha més a prop. Places adoquinades, cafès i restaurants amb terrasses on els martinis, els aperol i els camparis formen ben bé part del paisatge urbà, de mitja tarda fins entrat el vespre; on l’aroma del cafè et guia els despertars, al matí. És aquí on topem amb la Brasiliana, a la Via Magatti. S’hi pot comprar el cafè, per preparar-lo a casa, i de fet, centren bona part del negoci en la torrefazione per a particulars i establiments de l’àmbit de la restauració. Però també tenen una barra de granit on te’l pots prendre. Gairebé un xarrup, a molt estirar dos, curtet curtet, com si fos una medicina. Moviment constant de persones entrant, sortint, demanant cafès, posant-hi el sucre just (si és que n’hi posen), majoritàriament sol, alguns pocs amb aquell núvol de llet que el converteix en macchiato. Fa pocs mesos vaig poder, per fi, comprovar in situ perquè el meu sogre s’enyora d’aquest cafè. I qui no? Aquí ens el cobrarien a preu d’or. Allà, deixes l’euro al mostrador pensant que segurament no l’has tastat de tan bo ni en els millors restaurants on has estat. Regust viu, sòlid, en sortir per la porta.

La Brasiliana

Cafès

Varese

Ja ho sabeu, si visiteu la Lombardia, si un dia us ve de gust sortir dels itineraris turístics habituals i us apropeu a Varese, descobrireu una ciutat mitjana, amb personalitat pròpia, places cuidades (la proximitat amb Suïssa sura en l’ambient), illa de vianants per fer bones passejades  (i les botigues! quines botigues!) i locals on assaborireu els millors aperitius, i uns cafès insuperables. Paraula!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s