Illes Eòlies: Panarea

La més petita de les Isole Eolie centra aquesta entrada, que escric quan encara estic sota els efectes balsàmics i reparadors d’unes vacances en les quals, com és habitual, hem donat sortida a la nostra vena més italianòfila, retornant a la terra que ens té el cor robat, Sicília.

En aquest bloc ja us havia parlat d’Stromboli i de Filicudi, però encara no havia ocupat un post sencer amb un racó de món que sens dubte algun dia hauríeu de visitar: Panarea. L’arribada al seu petit i pintoresc port, a bord de l’aliscafo de Siremar que comunica aquestes illes situades al nord-est de Sicília, resulta del tot inoblidable, més encara per al viatger que ha d’explorar  per primera vegada aquesta piccola illa. Les casetes blanques sustenten la seva estètica en grans pilars, balancins, cortines de colors clars; les mateixes figueres de moro (o d’Índia) que envaeixen tot l’arxipèlag i que es converteixen en un element simbòlic típic, són aquí un complement decoratiu més (i de gran importància), degudament domesticat i condicionat. I aquesta inconfusible fragància que desprenen les buguenvíl·lies, les figueres i el mar, quan s’uneixen en una suma perfecta, us començaran a despertar i revifar si sou dels que, com jo, patiu, de vegades, una mica de mal di mare i la navegació us deixa una miqueta tocats…

Port de Panarea
Port de Panarea

Amb tan sols 3,4 km quadrats, Panarea s’ha convertit, ja fa temps, en la més exclusiva de les Illes Eòlies. És sens dubte la més cara, pel que fa a l’allotjament i restauració. La bona notícia és que, com passa amb la resta de les illes, també està declarada patrimoni de  la Humanitat per la Unesco, i està prohibida la nova construcció, així que qualsevol especulació passa per la restauració o la compravenda. De retruc, i com passa en les illes petites com Filicudi, Alicudi o fins i tot Stromboli, això fa que hi hagi relativament poc allotjament, fet que n’allunya la massificació turística. Panarea és, però, coneguda per ser la illa que té ambient nocturn i festa, així que diàriament, s’organitzen sortides en barca per visitar-la de nit. Però avui us l’ensenyaré de dia, i espero que us n’enamoreu una miqueta!

Si una cosa diverteix de Panarea (i en aquest grup hi podem posar també Alicudi i Stromboli) és que no hi circulen cotxes. Així que, en arribar, descobrireu, encuriosits, que els carrets de golf s’han convertit en sol·licitats automòbils, taxis que et traslladen d’una banda a l’altra sense haver de patir excessivament el rigor de la calor que aquí, quan apreta, apreta de valent. Nosaltres, però, no ens deixem intimidar pels mercuris! Panarea sempre l’hem viscuda a peu. I a peu arribem al poblat prehistòric de Capo Milazzese (des del port, de mitja hora a tres quarts caminant, depenent del ritme, de com us fuetegi aquest sol sicilià i de les vegades que us atureu per admirar el paisatge), per guanyar-nos el banyet refrescant en la deliciosa Cala Junco. La Cala Zimmari us servirà de preàmbul, i els qui ja no pugueu aguantar més podreu capbussar-vos-hi per treure-us la calor del cos. En aquesta dolça passejada podreu anar admirant les construccions típiques eolianes que us faran somiar, i que estan especialment pensades per gaudir de la vista al volcà Stromboli i als illots com els de Lisca Bianca, Lisca Nera i Basiluzzo, que antigament formaven part de Panarea (i que se’n van separar a causa dels intensos moviments sísmics que assoten la zona). Unes cases de somni!

Vista i transport típic a Panarea
Vista i transport típic a Panarea
Construcció típica eoliana, amb vistes de luxe
Construcció típica eoliana, amb vistes de luxe
Algun dia vull viure en un lloc així...
Algun dia vull viure en un lloc així…
Cala Junco
Cala Junco
poblat prehistoric
Poblat prehistòric de Capo Milazzese

El dia passa molt ràpid i més si invertiu unes horetes al gaudi de les aigües de les caletes de Panarea. Passejar i nedar, i fer gana per arribar a l’hora de dinar amb una voglia di pasta que en el nostre cas aquest any hem satisfet a la cala Zimmari, en un restaurant amb vistes on vaig poder tastar l’enèsima pasta alla norma de la meva vida (excel·lent!).

Cala Zimmari
Cala Zimmari
Restaurant de la cala Zimmari
Restaurant de la cala Zimmari
alla norma
Pasta alla norma

Qui tingués avui aquest plat al davant! M’encanta!

Després, un bon granissat de llimona o d’ametlla per refrescar-se abans de prosseguir amb la passejada… I així acabar de completar una jornada de dolce far niente.

Us desitjo a tots els qui comenceu avui un bon inici de curs laboral… Jo fa ja uns dies que he tornat a la rutina però reconec que el meu somriure vacacional encara persisteix. Hi té molt a veure el viatge a les Illes Eòlies, que se m’ha posat millor que mai. Descansar, menjar, jaure vora el mar, amb un bon llibre a prop, albades i postes de sol espectaculars, llargues caminades on només ens creuàvem amb uns quants llangardaixos, conèixer bona gent i parlar italià tot el dia… No necessito massa més per ser immensament feliç. La dieta eoliana (pastes, peixos, verdures i fruites d’impressionant sabor, dolços típics sicilians), el contacte directe amb la natura més incontaminada, el ritme slow de la seva gent (sense cotxes ni enllumenat, en algunes illes, cosa que fa que la lluna, la Via Làctia i el sol marquin el seu pols vital), la seva amabilitat i el seu orgull de ser d’on són i com són m’ha tocat com sempre la fibra i aquesta vegada, a més, ha tingut un efecte balneàric molt profund sobre mi, que arribava molt justa i força consumida a les vacances. Procuraré mantenir com més temps pugui el regust de tot allò que m’ensenyen sempre aquelles terres i que es resumeix en una màxima: en el fons tot plegat hauria de ser més senzill.

Salut i que tingueu un bon inici de setembre!

Vista a Stromboli i Lisca Bianca
Vista a Stromboli i Lisca Bianca
Anuncis

2 thoughts on “Illes Eòlies: Panarea

  1. La lectura d’aquest post -excel·lentment escrit, gràcies- també “ha tingut un efecte balneàric molt profund sobre mi”. Aquest “efecte balneàric” l’hauré d’incorporar en algun poema, Gemma! M’ho deixes fer?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s