Benvinguts a la Canna, Filicudi, Isole Eolie

Aquesta és una entrada dedicada de manera íntegra a un hotel, i no és casual que aquest honor sigui per a un dels racons més deliciosos, captivadors i especials on he estat mai: la Canna, a Filicudi. Els qui heu anat seguint el bloc, i especialment l’apartat dedicat a Sicília, ja coneixereu la meva predilecció no només per aquesta illa central de la Mediterrània, també per l’arxipelag format per set cons volcànics, les Isole Eolie. Doncs bé, Filicudi és una de les més verges, salvatges i tranquil·les d’aquestes illes, marcades a foc pel vent, el sol i una història lligada a la mar i a la duresa de les erupcions volcàniques. Ens té el cor robat, com Panarea, Stromboli… però aquí hi hem trobat un bocí de paraís al qual no ens cansem de tornar.

L’encantadora Filicudi et rep amb un paisatge esquerp i espectacular que no oblidaràs mai, si ets dels qui sap valorar l’encant de la senzillesa i no necessites resorts de cinc estrelles amb mil i una atraccions per a descobrir. Si t’agrada el mar, el sol, la natura, menjar bé, les llargues passejades al capvespre, el tracte proper, les aigües braves i d’un blau elèctric cobalt únic, hi trobaràs, com ens ha passat a nosaltres, el teu racó de pau i desconnexió.

A Filicudi la gent hi lloga cases o apartaments, o s’allotja en un dels tres hotelets que hi ha. La petita illa no dóna per a més. Tenim sort que és patrimoni de la humanitat de la Unesco i això la preservarà per sempre de les furibundes mans de l’especulació. La primera imatge que us presento és la vista des de l’habitació a l’hotel La Canna. Un despertar així no té preu.

Despertar a la Canna és inoblidable
Despertar a la Canna és inoblidable

La Canna és un hotel familiar, de 14 habitacions, on no és difícil sentir-se com a casa. No té excessives comoditats… però realment fan falta? Hi hem estat tres vegades, i no hem encès mai la televisió. Qui la necessita, amb un espectacle així al davant? Admirar el paisatge, llegir un llibre a ritme relaxat, conversar amb l’entranyable personal de l’hotel, excursions a peu, amb barca, jornades de sol i sal, marquen un dia a dia on els petits plaers de la vida s’arrengleren i s’amunteguen, llestos per carregar-te d’energia i bones vibracions.

La vista des dels voltants de l'hotel també és espectacular
La vista des dels voltants de l’hotel també és espectacular

I com comença una jornada a la Canna?  Doncs de la millor manera: amb un esmorzar lleuger però complet, i atenció, molt senzill. Perquè aquí hi trobareu productes de proximitat. I a l’estiu hi ha figues i préssecs? Doncs en menjareu per esmorzar. Una pura injecció de vitamines per afrontar jornades de sol i temperatures que es poden enfilar als 42 graus tranquil·lament.

Després, i si aconseguiu matinar i vèncer la mandra, podeu fer una excursió com aquesta, per veure el poblat prehistòric de Capo Graziano. Tanqueu els ulls, escolteu el mar i imagineu-vos com van arribar, fa uns sis mil anys, els primers habitants de la illa.

Poblat prehistòric de Capo Graziano
Poblat prehistòric de Capo Graziano

Una altra opció és anar a alguna de les platges de còdols de la illa, o llogar una petita embarcació per vorejar-la. També podeu fer una excursió amb barca, s’organitzen en grups molt reduïts i són ideals per a descobrir les cales més amagades. Feu el que feu, us trobareu natura en estat pur.

Però com ja sabeu, nosaltres no només carreguem piles admirant un bon paisatge o gaudint de la dolce far niente. Malgrat que són parts essencials de la nostra rutina estiuenca, ens cal alguna cosa més. El cuiner de la Canna ja se n’encarrega, d’aquest plus. Fer la mitja pensió en aquest hotel ha estat sempre un regal per als sentits. De fet, és un dels motius pels quals ens hi allotgem: la cuina és insuperable. Peix fresc no, fresquíssim (faltaria més!), receptes de pasta amb verdures de l’hort del costat, fruita fresca, en definitiva: plats tradicionals de la cuina siciliana que et fan somiar sopant.

Alguns exemples: els genial espagueti amb tomàquets i alfàbrega, la lassanya de marisc (la veritat és que la recordo com si fos avui), un rissotto de gambes que no admet adjectius, una pasta amb pesto de tàperes (un dels productes estrella d’aquestes illes) o a la norma… Cuinats i servits amb cura,  són plats que transmeten aquell amor dels cuiners que respecten la seva cuina i els seus productes.

La terrassa panoràmica on se serveix el sopar
La terrassa panoràmica on se serveix el sopar
lidoalina
Una platja de còdols realment encantadora
Pasta amb tomàquet i alfàbrega
Pasta amb tomàquet i alfàbrega
Lassanya de marisc
Lassanya de marisc
Pasta al pesto de tàperes
Pasta al pesto de tàperes

I quan parlem de peix, a Sicília, no podem evitar referir-nos a la tonyina i al peix espasa. Sí, els encanta el peix blau. L’adoren i te’l fan adorar, perquè per més que en tasto a les nostres contrades, no té res a veure amb el que serveixen allà. Desconec si és la manera de pescar-lo o la seva cocció, però és insuperable.

Peix espasa a la planxa
Peix espasa a la planxa
Rissotto de gambes
Rissotto de gambes
Cotoletta de mero
Cotoletta de mero

I una de les bombes més saboroses per al paladar és el peix preparat en cotoletta. En aquest cas hi veieu un mero, però també vam tastar-ne una de feta amb peix espasa. És una mena d’empanat, però el secret és que és més cruixent i no és tan oliós com els arrebossats típics.

Per cert, us volia comentar que fruit del seu aïllament i del cost de fer-la arribar, a Filicudi s’hi apliquen restriccions pel que fa a l’ús de l’energia. Per això, quan es fa de nit la llum escasseja i alguns dels plats no us els hem pogut posar i d’altres no es veuen massa bé. Forma part de l’encant! I gràcies a això, el cel ens ofereix cada dia una preciosa vista de totes les constel·lacions i de la Via Làctia. Per a somiar despert.

El preciós mar de Filicudi
El preciós mar de Filicudi

Us deixo descansar de tanta emoció estiuenca, gastronomia siciliana i records de mar i sol amb un nou paisatge d’aquesta illa i una cançó molt especial: Tre cose, de Malika Ayane. No tindria res de peculiar si no fos que l’estiu passat sonava a totes les ràdios, i com no, a la terrassa del nostre hotelet- no us espanteu, amb un volum més que moderat- mentre esmorzàvem. Suficient perquè ens serveixi per a evocar aquells dies i per a recordar que si res es torça… hi tornarem a ser d’aquí a un meset de no res.

Advertisements

2 thoughts on “Benvinguts a la Canna, Filicudi, Isole Eolie

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s