Postres de sempre: els tortells de nata

tortell de nata

Hi ha un tipus de postres que no passen mai de moda.

Són aquelles que ja els teus avis portaven tan ben embolicades un diumenge qualsevol que hi havia dinar familiar. Són les mateixes que et feien salivar quan els veies de lluny arribar amb aquell paquetet, rematat amb una cinta prima i resistent, i un nus ben difícil de desfer.

Quin llaminer no havia esperat pacientment, o impacient, l’arribada del tortellet de nata que posava la cirereta al dinar del diumenge? Les tendències han anat desplaçant els clàssics a molts establiments, però n’hi ha d’altres que els rescaten, els donen visibilitat i es resisteixen a desfer-se’n, perquè saben que bandejar-los és fer el buit a una part de la seva tradició pastissera. Ho saben en llocs modernets, amb parets de disseny i preus exagerats. Els trobareu a les grans i mitjanes ciutats del país. Ho saben també, afortunadament, a pobles com Santa Coloma de Farners, de llarga i arrelada tradició sucreferida. Galetes, coques de ratafia i tortells, com el de massapà, cabell d’àngel i nata, segueixen sent grans reclams de les pastisseries de sempre, que saben que a la capital de la Selva, l’hora de les postres no és pas un tràmit insubstancial i irreflexiu, sinó tota una declaració d’intencions.

Molt contenta de viure en un municipi on el tortellet i el braç de gitano segueixen tenint l’atenció que es mereixen, en aquests prestatges, aparadors i vitrines que només d’imaginar-les ja ens fan sentir l’olor de crema cremada, pa de pessic i pasta de full acabada de fer.

Avui, acompanyaré aquesta imatge del tortell de nata amb una frase extreta del pròleg escrit pel malaguanyat Santi Santamaria del llibre “El que hem menjat”, de Josep Pla, il·lustrat amb fotografies de Francesc Català Roca. Unes línies evocadores del pes tradicional d’aquestes postres que avui us recomano de recuperar:

“L’editorial Destino va tenir l’encert d’unir la visió culinària de Josep Pla amb l’art fotogràfic de Català Roca, dos autèntics valedors de les arts carregades de realisme viscut, de la memòria que es fon entre la nata d’un tortell de pasta fullada dels diumenges, tan ben retratat per Català, i la conversa de sobretaula amb un bon whisky, que tant estimava Josep Pla”…

Salut, i bona setmana!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s