Can Perleta, a la Selva de Mar

Uns amics osonencs ens van descobrir fa uns dies una deliciosa taberna gallega: Can Perleta, a la Selva de Mar. Vam quedar per dinar pocs dies després del nostre viatge a Sicília, teníem el paladar trist i melancòlic i la veritat és que l’àpat va ser un gran consol. Tant que ja frisem per tornar a aquest establiment, d’estètica alternativa, autèntica, on el menjar no et deixa indiferent.

Era evident que el pop a la gallega (doble ració) seria el protagonista principal del dinar. És imprescindible demanar-lo: és el pop a la gallega més ben manufacturat que he tastat mai. De debò. Segurament a molts se us farà estrany que no hi hagi patata, però us asseguro que amb un pop així no la trobareu a faltar…

Un altre clàssic de la cuina gallega que demanàvem a crits poder tastar era l’empanada, bona i rebona. Com que el dinar el vam plantejar com un pica a pica, vam poder tastar el bo i milloret del restaurant, però absolutament tota la carta era llaminera: hi haurem de tornar per provar la resta de plats.

Successivament, van anar apareixent les croquetes d’espinacs i cabrales, els carbassons farcits de brandada de bacallà, el tabouleh (senzillament impressionant, amb el seu toc a la menta). I acabant, però, reservant-nos un racó per a unes postres que mai no deixo escapar quan se’m presenta l’oportunitat: la tarta santiago. De fet vam estar a punt per demanar-la sencera i partir-nos-la tots quatre, però el seny i la responsabilitat es van imposar, i ens vam quedar amb un bocí (generós) per cada un.

Com a curiositat final, comentar-vos que l’establiment no serveix cafès, així que si en necessiteu un per no caure en una plàcida migdiada somiant en l’homenatge gallec que us acabeu de dedicar haureu d’apropar-vos a algun dels bars que hi ha a les rodalies…!

PD. Dedicat a la Lídia i en Miquel. O en Miquel i la Lídia. Amb ells dos hem descobert molts restaurants i llocs encantadors, i el que és més important, amb ells dos hem compartit llargues sobretaules d’aquelles que et curen de tots els mals. I que per molts anys així sigui!