El silenci de Morgantina

Aquestes vacances no he fet massa fotos. No tantes com en d’altres ocasions, millor dit. He preferit capturar moments feliços, especials, únics, que vaig assaborir sabent que els recordaria durant molt de temps. Avui em fa especial il·lusió parlar-vos d’un indret solitari, silenciós, un punt nostàlgic, on les pedres i el sòl erm evoquen passat, arrels profundes. On les nostres passes trenquen una tranquil.litat secular. Morgantina.

agora
L’àgora de Morgantina
Morgantina
Sota els ametllers que hi ha a la zona del gimnàs

Morgantina és una antiga ciutat situada a pocs quilòmetres d’Aidone, a la part central de la illa de Sicília. Descoberta no fa pas massa, una passejada farcida de pols i llangardaixos ens condueix a les seves ruïnes, un imponent àgora, un teatre, un gimnàs i fonaments de cases que conserven encara alguns mosaics que han arribat als nostres dies miraculosament sencers. Datades del segle V al II abans de Crist, a les ruïnes de Morgantina, el temps s’hi ha aturat. No hi ha edificis a la rodalia, i això fa que les seves vistes continuïn intactes. A més, Sicília té tants tresors arquitectònics i naturals per descobrir que Morgantina no sol entrar en els itineraris que recomanen les guies i touroperadors.

El viatger que vulgui redescobrir la illa no pot deixar de fer-hi parada. I buscar l’ombra d’un ametller, commoure’s per les tonalitats que aquelles pedres adquireixen amb el pas de les hores i la caiguda del sol. Seure a la darrera fila de l’àgora, tancar els ulls i imaginar-se aquella nit dels temps en què l’espai vivia la seva màxima efervescència  d’intercanvi d’idees. Ocupar la part central del teatre i fer volar la imaginació. Tocar els vells mosaics que ja no ens expliquen el seu significat, però que eren part d’un dia a dia que mai sabrem recrear del tot. Descobrir que tenim unes úniques companyes de visita: ovelles que s’alimenten en aquells camps eixuts i que donen a la visita una pàtina encara més bucòlica i encisadora…

Morgantina és el silenci. Tanquem els ulls i ens deixem endur pel sol de tarda, per la calma d’un espai on el temps passa a un ritme ben diferent al del nostre dia a dia. Moments capturats en aquestes imatges que comparteixo amb vosaltres.

teatre
Llum de tarda sobre el teatre
Panoràmica general de les ruïnes de Morgantina
Panoràmica general de les ruïnes de Morgantina
cabres
Unes companyes inesperades de visita…

El silenci de Morgantina. Una de les experiències més reconfortants i boniques d’aquestes vacances. El passat ens embolcalla i ens permet tornar als orígens… recomanació gegant per als qui vulgueu visitar la majestuosa illa de la Trinacria.

Venus
Venus de Morgantina

Podreu completar la visita al Museu d’Aidone, on s’hi exposen les eines, utensilis i restes arqueològiques localitzades al jaciment de Morgantina, on per cert, se segueix excavant. La figura estelar del Museu és la Venus de Morgantina, que Sicília va poder recuperar el 2011, després que el 1988 va ser venuda a un museu de Los Àngeles per 18 milions de dòlars. Avui, la lògica del passat s’imposa i és un dels orgulls recuperats de la illa.

PD. Visiteu Morgantina amb una bona ampolla d’aigua, crema solar i gorra. Només necessiteu això…i deixar-vos endur!!!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s