Tradició vallesana al restaurant el Jardí, de Parets

Coneixeu Parets?

Segur que la majoria el coneixeu o us sona per les retencions que es formen a la C-17 a l’alçada de la seva sortida. Per la Grifols, la Danone, la Mango, per tenir una col·lecció d’indústries que ja voldrien pobles més grans… i per aquest espantós llac artificial de l’entrada. Però Parets és més. Malgrat que mentalment una part del poble ha sucumbit al gran pol d’atracció que és Barcelona, l’altra segueix reivindicant la seva essència vallesana, i mira cap als municipis de la rodalia, capital Granollers. Cap a les seves tradicions i el seu passat. Equilibrar aquesta doble ànima és clau per posar en valor allò que la pot definir. Com per exemple, els cultius de mongeta del ganxet, que des de fa pocs anys són Denominació d’Origen Protegida, i que els “orientals” ben anomenem caviar del Vallès.

Restaurants com el Jardí, al bell mig del centre del municipi, just davant de l’ajuntament, han fet sempre una gran tasca de divulgació de la cuina de sempre, amb tocs creatius que no desmereixen la tradició i que parteixen del producte fresc i de proximitat.  Una terrassa jardí que és tota una delícia o un menjador acollidor amb la llar de foc encesa a l’hivern. Menú o carta. Deixeu-vos aconsellar per en Pere. No fallareu.

En el meu cas, va ser fàcil. Una amanida fresca amb mongeta del ganxet, tomàquet de llavor recuperada (autòcton) i olivada. Imprescindible. Tot seguit la veureu: rica en sabors. Vallès a taula.

 

amanida

El pastís de marisc, amb verdures cruixents va ser l’altra opció de la taula. Em quedo amb la meva, però si no sou massa d’amanides, és una bona tria.

pastis de marisc

El dia que vaig fer el menú (per Sant Jaume) vaig tenir la immensa sort que entre els segons hi havia aquests filetets de roger, que em van preparar amb patates al forn. Com sempre, a la taula del Jardí, peix fresquíssim, d’aquell que agraeix una preparació senzilla i sense massa complicacions.

rogers

I què us puc dir de les postres? Doncs que la Lídia, l’experta del restaurant en bogeries dolces, ens va preparar un flam de poma al forn per llepar-se’n els dits. El millor: la crema de calvados que el complementava.

flam de poma

 

El Jardí és un d’aquells clàssics on saps que menjaràs bé. Per cert: cada dijous preparen una paella suculenta amb el peix que els arriba de la costa. Em queda pendent tastar-ne alguna!

 

Per acabar, comparteixo les paraules del periodista Eugeni Xammar (Barcelona, 1888-l’Ametlla del Vallès, 1973) a Seixanta anys d’anar pel món, on reivindica Granollers i el Vallès Oriental. Paraules que als nascuts en aquesta comarca sovint difuminada ens arrenquen un somriure i un bri exaltat d’autoestima. 

“Tothom sap que el mercat de Granollers és un dels més importants de Catalunya i el més important de la rodalia de Barcelona. Sabadell i Terrassa podran dir el que vulguin, podran parlar del Vallès Occidental i d’altres falòrnies. De Vallès digne d’aquest nom només n’hi ha un i Granollers és la seva capital. Sabadell i Terrassa són uns indrets molt respectables, però, fet i fet, només són dos grans suburbis industrials de Barcelona. S’acosta el dia que ningú no sabrà on acaba Sabadell i on comença Terrassa i, recíprocament, on acaba Terrassa i on comença Sabadell. Cap cataclisme d’aquest ordre no amenaça Granollers, centre de la gran contrada que va del Montseny al Llobregat, de Centelles i els cingles de Bertí, Congost avall, fins a la conca del Besòs i els turons de Montcada i de Cerdanyola. Aquest és el Vallès, tot el Vallès Oriental, Occidental, Septentrional i Meridional. Equidistant o gairebé dels quatre límits cardinals, al bell mig de la gran contrada, la més representativa de Catalunya —com el Vallès no hi ha res—, s’estén Granollers, de les Franqueses i Corró d’Avall fins a Palau-solità i la carretera de Montmeló. I qui diu Granollers diu mercat. Quan jo era noi, el mercat envaïa tot el centre, la Porxada, la plaça de les Olles, la plaça dels Porcs, la plaça de la Corona, el carrer de Corró, els carrers de Santa Agna, de Barcelona i de Santa Esperança, la gran Plaça de l’Estació, ombrejada per uns plàtans gegantins, esplèndids, la carretera de Caldes, la plaça de la Caserna, els voltants de l’església. Tot el centre de Granollers era mercat, i els pagesos que primer hi arribaven prenien els millors llocs, sense deixar-se destorbar per les cagarades de vedell o de porc, pels tronxos de col i les fulles de col-i-flor que eren les restes, encara no escombrades, del mercat de la setmana precedent”

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s