La millor pizza de la meva vida, a Bagni di Lucca

pizza

L’any 2010 una representació de parcs naturals italians va participar a la Fira i Festes de l’Ascensió de Granollers, amb un estand propi on alcaldes i empresaris de la Llombardia, la Garfagnana, els Apenini i Cinque Terre, segurament indrets que molts catalans desconeixem, ensenyaven el bo i millor de la seva terra, que molts cops reduïm a les grans capitals (que a Itàlia no són poques: Roma, Torí, Florència, Venècia, Nàpols, Palermo). Vaig fer un reportatge extens sobre algunes de les propostes que em van explicar els representants d’aquelles zones. M’hi vaig sentir atreta, i tres mesos després d’aquella fira, vaig poder descobrir in situ aquelles terres, en una ruta inoblidable pel nord d’Itàlia, que va començar a Cinque Terre i va acabar a la Garfagnana.Un viatge de sensacions, d’emocions, paisatgístiques i gastronòmiques, del qual us en mostro una de les poques fotografies gastronòmiques que vaig fer.

Un dels records d’aquell viatge que més ha resistit el pas del temps és la pizza que vam menjar en un humil restaurant de Bagni di Lucca.  Buscàvem un lloc especial per poder sopar i la veritat és que no vam poder triar: aquell era el restaurant, l’únic, del poble. Així que vam entrar, i només de passar pel marc de la porta una flaire impressionant de bolets i de terra humida ens va saludar, interpelant-nos el millor buona sera que un es pugui imaginar.

Els catalans donem als bolets una aurèola de mite, gairebé. Alguns en busquen, d’altres els cacen, i n’hi ha que  només els idealitzem i ens els cruspim sense miraments. El cert és que amb la humitat de la zona, la temporada boletaire és molt precoç: així, a mitjan del mes d’agost, vam poder fer un bon aperitiu a base de carpaccio d’ous de reig i saltat de ceps amb verdures. La pizza de funghi que vam demanar va ser memorable: ceps acabats de collir, degudament filetejats, van fer que aquell plat clàssic es fes un lloc, per sempre més, en la nostra memòria a taula. Del bosc al plat, i una vegada més, constatant com d’important n’és el producte, la matèria primera, en aquest cas, quilòmetre zero, per definir una recepta a priori senzilla. Per acabar, comparteixo algunes imatges d’aquell viatge! Salut!

Orta San Giulio
Imatge bucòlica del llac d’Orta
llac orta
Llac d’Orta, amb la illa de San Giulio al mig
lago maggiore
Lago Maggiore, amb les illes Borromees com petites perles que suren
Vernazza Cinque Terre
Pintoresc port de Vernazza, Cinque Terre
Riomaggiore
Riomaggiore
Manarola, Cinque Terre
Manarola, Cinque Terre

 

Advertisements

2 thoughts on “La millor pizza de la meva vida, a Bagni di Lucca

  1. Hola, com que veig que et mous bastant pel Empordà i et va el tema de Italia, et vull recomanar una pizzeria bastant interesant que hi ha a Pals. Es diu Spinelli, potser ja la coneixes, segurament no arriben al nivell de la pizza que has comentat, pero jo es de les millors que he menjat. A part fan bona pastisseria tambė, amb uns bons Panetones.
    Salutacións.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s