Les Magnòlies, d’Arbúcies

Arbúcies  queda tant a prop de Santa Coloma de Farners que sempre trobàvem una excusa o una altra per demorar la nostra visita al seu restaurant insígnia: les Magnòlies. N’havíem sentit a parlar, i molt bé, tant de la seva carta i menús, com del seu saber fer a l’hora de preparar i vestir els càterings de les grans celebracions.

La nostra tria va ser clara: sempre que podem, i encara que sigui al vespre, per sopar, escollim el menú gastronòmic, o sigui, el menú llarg. Crec sincerament que la visita a un restaurant com aquest és tota una caixa de sorpreses, i la perspectiva de deixar-me alguna cosa, de perdre’m alguna delícia del xef em posa els pèls de punta. Així que… som-hi. Aquell divendres vàrem dinar lleugeret i al vespre….vam fer unes Magnòlies ben completes.

Crec recordar que al llarg d’aquest menú acabes tastant, degustant… assaborint… gaudint… fins a una bona vintena de propostes del xef Victor Trochi. No us les explicaré totes detalladament, però crec que n’hi ha algunes que mereixen especial atenció, i que sí que vull entrar a analitzar amb més profunditat. Com passa sempre, a més, els dies et donen una distància que et fa avaluar amb més objectivitat i neutralitat aquells plats que creus que marquen la diferència. Som-hi! Primerament, us presento algunes imatges del sopar:

IMG_20140704_210406 IMG_20140704_211115 ostra tonyina gamba plat vistos plat burger L’aventura gustativa comença amb un brioix fet a casa amb un oli del Montseny infusionat. Matisos picants que fan assaborir encara més la textura d’un brioix que encara sua, acabat d’enfornar. Olives gelades, glaçó de sangria (que es fon ràpidament), cucurutxo de foie i garotes i coca de seitons conformen aquests entrants, preludi d’una escalada, d’un ascens evident. De menys a més, com ha de ser. Per cert, un bon tempo: ens agrada que el ritme sigui àgil. Poder degustar tranquil·lament però no esperar excessivament, cosa que fa allargar massa sovint aquest tipus d’àpat. Seguim amb un carpaccio de gambes, molt correcte, i uns musclos en el seu suc. La primera gran sorpresa de la nit és la mchamburguer, en el meu cas, d’escamarlans. Aquella salsa marca de la casa McDonalds, aquell gust del fast food combinat amb el sabor d’uns escamarlans cuits a baixa temperatura ens brinden un còctel explosiu, difícil de definir. Reconec que el platet crea addicció. No hagués parat, una hamburguesa rere l’altra. Salsa misteriosa.

A continuació, una picada d’ullet a una de les meves passions confessades. Els pèsols. Adoro els pèsols. Presentats en un pot preciós com si fos una conserva, cuits de tal manera que conservaven una textura cruixent. La senzillesa del bon producte, ben treballat, ben cuinat.

La resta de plats, una experiència cada un: l’ostró del Delta, l’amanida de roastbeef, l’escabetx de mar amb fonoll (ens encanta el fonoll), el peix de llotja de Blanes amb picada d’olives, el rap a la brasa amb bolets i patates i la selecció de formatges final, atrevida i diferent. Destacaré dos plats: la sopa de tomàquet escalivat i tonyina, perquè és una combinació que m’agrada, per l’àgil combinació de textures i pel regust picant que la feia especial, i l’empedrat amb mongetes del ganxet, una versió d’un clàssic, una bona interpretació d’un dels nostres plats més tradicionals…

pesols pesols2 El xef va posar el llistó alt durant tot el sopar però on realment va marcar la diferència va ser a l’hora de les postres. Ell és postrer, ens ho va dir posteriorment. Us dono fe que les seves propostes dolces de la nit ens van impressionar. Gustativament van ser sensacions molt especials. Sobretot el còctel refrescant que ens va servir al damunt d’un bloc de gel. Ideal per fer baixar els gustos intensos de la nit, aquesta combinació de llima, llimona,  marialluïsa, maduixes amb pebre, tequila i cervesa, en diferents textures, ens va sorprendre per la seva harmonia, per la seva dolçor refrescant i pels matisos (pebre, tequila) que el converteixen en una fórmula guanyadora. Tot seguit, unes altres postres: patxaran, all negre, préssec… com pot ser que sabors tant a priori incompatibles acabint sumant i convertir-se en un tot, en un nou referent? Suposo que d’això va l’art de saber pensar i executar la cuina d’autor… nosaltres ens conformem amb assaborir les respostes… postre 1 postre 2 bogeries dolces Segur que alguns de vosaltres heu sentit una mica de curiositat per la cuina d’aquest xef oi? He d’admetre que les presentacions, els plats, van superar de llarg les nostres expectatives. Si el visiteu, espero els vostres comentaris! I sobretot, reserveu el millor de vosaltres per les bogeries dolces del final. Salut i bon cap de setmana!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s