Osteria Francescana, l’Art and Cooking de Massimo Bottura

Una cuina plàstica. Art comestible. Quan un plat no només desprèn aromes i sabors, també l’estètica trencadora de l’art contemporani, la cuina és capaç d’oferir-te una experiència única, de 360 graus. És el que trobem a l’Osteria Francescana, el temple de Massimo Bottura al centre de Mòdena. És un xef amb una personalitat desbordant (només heu de seguir-lo a Twitter, on descobrireu part dels seus eclèctics gustos), que et rep amb àmplies exclamacions, desitjant-te un bon any nou i que queda fora de joc i bocabadat quan li dius que véns de Girona, que per ell serà sempre la terra del seu venerat mestre Ferran Adrià. La seva gesticulació és encara més intensa. Benvinguts! L’àpat d’avui (és la nit de Cap d’Any) és un recorregut per les cuines i els sabors del món. De Girona a Mòdena! ens diu. I ens somriu novament.

Entrem....
Entrem…
A punt de descobrir el menú

El primer plat d’aquest menú singular ens trasllada a Roses. Entre els comensals de la nit en aquest restaurant de dotze taules hi ha britànics, japonesos, alemanys, italians. La presentació és clara “De Roses al Riu Po. El gin fizz fred i calent de Ferran, servit amb fish and chips emilià”. Orgull català a Mòdena. Tribut perfecte.

fish
El gin fizz de Ferran Adrià. De Roses al riu Po
Entre les roques

Sabem que la nit anirà pujant d’intensitat quan rebem el segon. Un entre les roques, que el xef situa a Maine. Musclos, escamarlans, caviar sobre un llit de roques.

spaghetti
Spaghetti a l’eriçó de mar

La preparació menys original de la nit (un plat de pasta és un plat de pasta) és també la que aconsegueix traslladar-nos a l’estiu, a Sicília. La perfecció d’un plat clàssic com aquest, amb eriços de mar, que directament et porta a la boca l’essència del sol i la sal, és també digne d’aplaudir.

Llobarro. Mèxic troba el Mediterrani

Mèxic es troba amb el Mediterrani en aquest plat de llobarro deliciós, cuit a baixa temperatura, esponjós, com només els grans saben fer-ho. Sabors del sud d’Itàlia (verdures) i ceviche conflueixen en aquesta plàstica presentació.

arros
Arròs gris i negre

Com sabeu, no menjo carn. Per als grans xefs, oferir opcions vàlides a les persones que segueixen dietes especials, és una prova de foc. Ell no la passa, se supera. M’ofereix el que més desitjava: un risotto cuinat sota la seva tutela. Negre i gris. Del caviar i de l’ostra. Sento el mar a la boca. Senzillament genial.

Tòfona blanca i foie

La pasta farcida amb foie i tartufo bianco és l’opció del meu acompanyant. Aromes que et despertarien d’un malson.

persico
Homenatge a Damien Hirst
vedella
I l’altre homenatge (el carnívor)

Un dels moments artístics de la nit se’ns presenta sens dubte amb les pinzellades suculentes de l’homenatge a Damien Hirst. Un persico (peix típic dels grans llacs del nord d’Itàlia) preparat com si fos sushi, amb una textura ferma i una cocció que en conserva el gust intens. Una suma d’art i excel·lència gastronòmica que t’embolcalla els sentits. L’altra opció és l’aclamat wagyu australià, una carn que em diuen, és esponjosa, saborosa i incomparable a cap altra…

aurora boreal
Aurora boreal. La poesia del nord

La poesia dolça comença tot seguit. És l’aurora boreal, que ens  mariden amb Don Perignon Rosé. Al llarg de la nit, cada un dels plats aconsegueix una simfonia perfecta amb els vins que el sumiller ha triat per a l’ocasió . La combinació de tòfona negra, ceps, castanya, carbassa i xocolata, sobre un mantell de fulles ensucrades és un clam reivindicatiu als ingredients més característics del nord d’Itàlia. Explosió de sabors i de sensacions. Dolça i salada, feréstega i amorosa.

I aquí la màgia del panettone, bogeria dolça del Nadal a Itàlia…

L'essència líquida del panettone, en un coulant màgic
La màgia del panettone…

….que ens presenten en un format coulant que, evidentment, respecta els matisos dels ingredients que trobem en aquestes postres: canditi (fruita confitada, taronja) i panses, i dolça vainilla per complementar el seu cor mantegós. Dir que és espectacular és quedar-se (molt) curt.

panettone2
en format coulant

El 2013 es va esgotant, queden pocs minuts per donar la benvinguda a 2014, i és per això que davant nostre, apareix, a un minut de la mitjanit, un dumpling que conté les famoses llenties amb les quals els italians saluden l’any nou. Un deliciós motiu (de pes) per fer el salt per primera vegada al nostre inseparable raïm….

dumpling
Rebuda a l’any nou amb un dumpling amb llenties

La teatralització d’un àpat que dóna la volta al món a través dels sabors acaba amb els dolços finals. Punt i final i sobretaula. Bones sensacions, Massimo Bottura. Ens confessa que són plats que ha creat per aquesta ocasió, i que el seu menú de temporada i degustació són ben diferents. L’haurem de tastar més endavant. De moment, ens quedem amb la seva cuina artística, la passió que només algú qui adora la seva feina és capaç de transmetre en una nit com la de Cap d’Any.

petits fours
Petites bogeries dolces, per acabar

PD. Quan ens acomiadem, ens lliura un obsequi molt especial. Un flascó del vinagre de Mòdena que elabora a la seva finca, Villa Manodori. Ens el signa. Esperem degustar-lo aviat. De moment, el guardem a la vitrina dels bons records i dels grans moments.

Anuncis

2 thoughts on “Osteria Francescana, l’Art and Cooking de Massimo Bottura

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s