Benvinguda siguis, tardor!

Aquesta setmana ha arribat la tardor a Girona. A punt, ben a punt, d’entrar al mes de novembre, sentim per primera vegada la necessitat d’estar a recer, agafar una jaqueta més gruixuda i abandonar, de manera definitiva potser, o possiblement només per uns dies, la màniga curta. Ara sí, tot comença a caure, les fulles, el dia. I arribar a casa al vespre o entrar a una cafeteria o un restaurant, per a dinar o sopar, és més acollidor, temptador, necessari.

L’arribada de la Castanyada i de Tots Sants coincideix sempre amb les festes de Sant Narcís, de Girona. Un moment ideal per trobar-se amb la família, els amics, i compartir llargues sobretaules, potser una de les meves grans debilitats, com ja sabeu. Un d’aquests dies on el termòmetre ja ens començava a indicar que efectivament som a final d’octubre, vam aprofitar per fer el menú del restaurant Mimolet, de Girona. Sempre que hi havíem anat havíem menjat a la terrassa, aprofitant el bon temps, així que malgrat que el restaurant no ens venia de nou, sí que ho era el moment, l’època i la carta, de tardor.

amanida crema

croquetes i cloisses

embotit pla

Aquell dia volíem fer de tastaolletes, així que vam optar pel menú que comença amb un pica a pica. Platets amb embotits de Rupià i pa amb tomàquet, tàrtar de salmó amb anet i ginebró, croquetes casolanes de pernil, amanida amb magrana, raïm, poma, vinagreta de garnatxa i fruits secs van anar apareixent a la taula, per obrir-nos la gana encara més. Boníssima la mousse de formatge de la Vall del llémena amb oli de romaní. A mi, per compensar-me que no menjo embotits em van portar croquetes de gorgonzola i d’escalivada, també delicioses.

rus de tonyina

La veritat és que malgrat que aquests petits entrants ens van agradar, no tenien aquell toc especial que te’ls fa recordar, uns dies després. No marcaven la diferència. Ben al contrari que el que ens va passar amb el segon, el rus de tonyina al forn, amb patates i romesco. Cuit delicadament i al punt, amb aquella consistència i textura melosa que només el forn li sap donar, aquest segon ens va refer del dia (amunt i avall, estressant de totes totes) que havíem tingut!

postres
Per tancar el sopar, vam prendre el pastís de castanyes amb gelat de ratafia, una combinació de tardor cent per cent, amb dos grans clàssics d’aquesta època, que casen molt i molt bé. Unes postres contundents que van arrodonir un àpat on el producte de temporada, de mercat, va ser el protagonista.

Encara teniu tot aquest cap de setmana llarg per gaudir de les festes de Sant Narcís. I als amants de la ratafia, a més, us emplaço a visitar els dies 8,9 i 10 de novembre una festa totalment imprescindible, la que organitza la Confraria de la Ratafia de Santa Coloma de Farners. En la propera entrada us en parlaré!

Salut i bona Castanyada!

 

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s