Experiència ibèrica a Ullastret

M’agrada escoltar el silenci inert de les restes d’antics poblats, veure els paisatges increïbles que fa desenes de segles eren plens de vida i que avui són una mostra del nostre passat, del principi del principi. A Girona, tenim la immensa sort de tenir autèntics tresors arqueològics ben a prop. Sento predilecció per les ruïnes d’Empúries, però la nostra Costa Brava també amaga un jaciment ibèric únic del qual no us havia parlat encara: el conjunt d’Ullastret. Format per dos poblats: el Puig de Sant Andreu i l’Illa d’en Reixac, i la necròpolis de Puig de Serra. Fa pocs dies, aprofitant que els núvols tenien el cel ben entapissat, vam aprofitar per visitar el jaciment. Una manera de descobrir i redescobrir les restes d’una civilització, que dorm davant unes delicioses vistes de l’Empordanet.  Més de 2.200 anys després, aquestes pedres testimonien un passat ric i organitzat, un bressol del que avui som.

 

jaciment poblat ibèricbx

poblat2bx

poblat3bx

La visita a Ullastret feta sense presses val la pena. Hi podreu descobrir els habitatges, els edificis públics des d’on ja llavors s’organitzava la vida política i social d’aleshores, el sistema de cisternes pensat per combatre les sequeres i aprofitar els recursos hídrics naturals i també els fonaments d’aquelles cases que no costa imaginar-se en les recreacions dels plafons.

Més tard, podeu endinsar-vos al museu monogràfic d’Ullastret, on coneixereu com, quan i perquè s’hi va començar a excavar (ben entrat el segle XX). Reconec que sempre m’han fascinat la història de les civilitzacions i de l’art, i que avui encara estiguem descobrint detalls d’aquells avantpassats hi posa un punt de misteri que em fa gaudir de valent d’aquest tipus de visita. Antigues monedes, àmfores, ossos, instruments, eines domèstiques i agrícoles… al museu hi trobareu una recopilació de tot allò que s’ha anat trobant aquests anys.

En un parell d’hores, podeu recórrer tranquil·lament aquesta joia del Baix Empordà. I si l’heu feta al matí, o entrada la tarda, després podreu compensar aquesta estona a peu dret per passar de l’homenatge arqueològic al tribut gastronòmic. És clar que no crec que els íbers es mengessin els plats que avui  dia serveixen al restaurant l’Ibèric, d’Ullastret. Però val la pena apropar-s’hi perquè pocs establiments tracten el peix de la nostra costa amb tant de gust i respecte. Un producte de proximitat de qualitat i sabor contundent, una relació qualitat preu òptima i uns segons plats que et despertarien de qualsevol malson són prou al·licients per cometre un anacronisme històric i fer un salt de molts i molts segles en poca estona.

Els nostres primers, una amanida de tomàquet cor de bou amb ventresca de tonyina i ceba de Figueres, i unes gambes de Palamós (petites! com serien les grans?) van servir per preparar-nos per un contundent segon plat que us presentaré tot seguit.

amanida

gambabx

La carta de peix i marisc us farà passar una mala estona si com ens passa a nosaltres ho voleu tastar tot i no us decidiu. Tranquils: ens comenten que un no es pot equivocar, perquè hi ha tants pocs plats on triar que tot és de deu. Així que ens vam decantar pels fideus a la cassola amb llamàntol, per a dues persones. Memorables, tant perquè evidentment de llamàntol un no en menja cada dia com també perquè tenen un toc picant que hi dóna un contrapunt atrevit i original, que contraresta un plat que a priori sembla força tradicional.

calderetabx

El que ens feia dubtar dels fideus era la Caldereta de llamàntol, rap i patata. Tornarem per menjar-ne una i vam gaudir veient que a molts companys de sala se’ls plantejaven els mateixos dubtes que a nosaltres….  Caldereta o fideus a la cassola?

pastisrusbx

Finalment, i perquè estem on estem i ens agrada assaborir els plats que ens recomanen, vam tastar el pastís rus de la Bisbal, amb farcit d’avellana i mantega. També boníssim i, a més, acompanyat d’una mica de moscatell. A la catalana, vaja.

De vegades, els dies ennuvolats acaben sent de deu, oi? Tenim un patrimoni històric i gastronòmic amb el qual és difícil avorrir-se. Escapades d’aquest tipus   són ideals a la primavera i a la tardor, quan ni el fred ni la calor castiguen de valent i et permeten conquerir els espais oberts i fer passejades infinites.

Espero que tingueu un molt bon cap de setmana! Salut!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s