La història de Víctor Català- alter ego literari de la genial escriptora escalenca Caterina Albert- sempre m’ha fascinat. Segurament empesa per la meva total admiració pel paisatge marcat per la tramuntana i el mar d’aquest municipi de l’Alt Empordà, aviat em vaig convertir en lectora de les seves novel·les i drames rurals. Quan vaig tenir edat per entendre-les bé, em van seduir de tal manera que formen part dels meus imprescindibles. Evidentment, amb una obra, la seva peça magistral, Solitud, que té un desenllaç que segueix posant-me la pell de gallina, i que així ho farà sempre, per més vegades que la llegeixi.
Avui us explicaré la visita a un restaurant que és part de la història d’aquesta autora empordanesa: el Mas Concas, al nucli de Cinc Claus. Una finca que encara avui segueix sent de la família Albert, que ja en vida de l’autora de Solitud tenia nombroses propietats. Dins d’aquesta preciosa masia trobareu el restaurant Víctor Català. Per als qui no coneixeu la zona, dir-vos que venint de l’autopista, Cinc Claus queda a l’esquerra, abans del trencant d’Empúries.
Els plafons de l’entrada i les vitrines de l’interior són un autèntic homenatge a la relació de l’escriptora i la seva família amb aquesta propietat. Cinc Claus és un nucli on el temps sembla haver-se aturat, i tancant els ulls i escoltant el silenci, un pot arribar a imaginar com era aquest entorn, aquest paisatge, en vida de l’autora. De nit, la solitud i el so dels grills complementen la magnífica vista d’un cel net i ple d’estrelles; de dia, els colors de l’estiu (el groc de les bales de palla) reivindiquen una tradició eminentment rural.
A dins, una vitrina exposa exemplars de la genial Solitud, en versió original i traduïda a l’anglès, el francès, l’italià, l’alemany o el castellà, entre d’altres. Un interior acollidor que ens guia cap al restaurant, on hi trobareu una cuina que beu de la tradició però clarament creativa, i una carta que inclou menús molt interessants, tant si sou de carn com de peix.
Aquí van les eleccions de la nit.
Com a aperitiu, un paté de marisc servit en una falsa llauna de conserva. Molt cremós.
El meu primer, un milfulls deliciós amb gambes i síndria. Curiosa combinació que converteix aquest plat en un aperitiu refrescant, ideal per encarar el segon.
Un segon que ni més ni menys és una bona paella d’arròs. Boníssima i a més, servida a taula amb una paella individual. Encara són pocs els restaurants que serveixen arròs per a un. Un compte pendent del sector!
L’altre menú que es va servir a la nostra taula estava format per Sípia amb pernil ibèric, Caldereta amb llamàntol i Bacallà. Genial tris de plats de peix, entre els quals ens quedem amb la caldereta, un plat que es posa molt bé, contundent i lleuger alhora.
L’empremta que els cuiners francesos han deixat en aquest restaurant és més que evident, amb unes postres brutals que sempre ens deixen un somriure d’orella a orella. En aquest cas, us farem la boca aigua amb les copes de gelat de nata amb xocolata calenta (una combinació que no té secret, però que tenia un no sé què especial) i la de nata amb fruits vermells.
El Mas Concas és un restaurant que hem provat diverses vegades. Sempre hi tornem perquè té una relació qualitat preu fantàstica, perquè no cal patir per l’aparcament, perquè sabem que menjarem bé.. . I perquè l’espai té una aura especial. Arribareu a Cinc Claus i veureu, a l’altra banda, el massís del Montgrí. I potser us imaginareu la soferta Mila – protagonista de Solitud- lluitant contra son destí i en ple viatge cap al seu alliberament. Totalment inspirador.
PD. Salut i bon inici de setembre!
