La cassata, el pastís sicilià

Cassatina, petita cassata individual
Cassatina, petita cassata individual

Avui us parlaré abastament de les postres que els sicilians adoren i idolatren, i que els viatgers estrangers somiem i enyorem quan hem d’abandonar l’illa després de dies de descomunals excessos i bogeries dolces. La cassata és sens dubte el pastís sicilià per excel·lència, i per extensió, les postres més tradicionals, icòniques i emblemàtiques de l’illa. Evidentment, en l’imaginari dolç també hi juga un paper destacat el cannolo, però l’espectacular presentació i magma d’ingredients, sabors i matisos converteixen la cassata en justa vencedora d’aquesta particular disputa.

Cassata gegant en un aparador
Cassata gegant en un aparador

La primera vegada que em van oferir cassata de postres va ser l’estiu de 2008 a Palerm. En el viatge que em va convertir en addicta a aquesta illa, jo portava una excel·lent guia sota el braç que em posava en alerta de l’espectacularitat de les postres. Però tot i amb això, reconec que el meu primer cara a cara amb la cassata va ser doblement sorprenent: primer, en veure-la, després, en tastar-la.

Però què és el que fa tant diferent i especial la cassata?

La fruita confitada corona aquest pastís
La fruita confitada corona aquest pastís

La cassata és un pastís d’origen àrab (i la seva geometria i decoració en donen fe) que parteix d’un pa de pessic al qual s’hi afegeix formatge ricotta fresc, massapà a base d’ametlla, sucre i fruites confitades. Una combinació que, segons la zona de l’illa, pot patir variacions, ja que hi podem trobar també pistatxo, trossos de xocolata o per exemple, una única fruita a la cobertura, com ara la taronja. No sol deixar indiferent ningú: alguns el defugen per contundent i empalagós, però d’altres el veneren pel seu fi i suau sabor, que el converteix en una bomba dolça deliciosa. Només us puc dir que, a pocs dies de retrobar-me amb Sicília, compto les hores per tornar a gaudir dels seus paisatges i dels seus dolci, i com no, de la cassata.

La història diu que aquest pastís va néixer al segle X, quan un cuiner sarraí va barrejar, en una sopera de coure (qua’sat) la ricotta i el sucre, i tot seguit, les fruites confitades i el pa de pessic. El fet és que ha arribat als nostres dies sent  tot un referent de la cuina siciliana més voluptuosa, i no és estrany que les pastisseries rivalitzin des dels seus aparadors i es disputin el mèrit de fer la millor cassata i la més vistosa, una mica com el que fem aquí amb la mona de Pasqua.

Però a banda del pastís sencer, a les pastisseries també hi veureu la cassatina. Una versió individual de la cassata, ideal per menjar després de dinar o de sopar, mentre es fa una bella passeggiata pels carrers, o es gaudeix d’un espectacle a l’aire lliure en una plaça cèntrica.

Malauradament encara són pocs els restaurants italians de casa nostra que ofereixen cassata a la seva carta de postres. Suposo que no és massa senzilla d’elaborar, i prefereixen optar per aquesta aposta segura, i que a mi ja m’avorreix una mica, anomenada tiramisú. Sigui com sigui, estic convençuda que acabarà arribant… i quan ho faci, ja en tornarem a parlar.

Salute e vacanze!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s