I ara què…? Vacances!

Sí, avui començo vacances. No és gens estrany: és un dia que per a molts significa l’inici d’aquell descans taaaan esperat durant mesos. He de dir, però, que a principi d’any, pensava que aquest any no en faria, de vacances. Sóc així, jo. M’agrada planificar, pensar les coses tan al detall que al final el més probable és que tot acabi sortint al revés. En aquest cas me n’alegro, però. La segona setmana de gener vaig començar el meu particular i peculiar any sabàtic… que per sort, i per sorpresa, va durar just un mes. Una de les coses que vaig descobrir en el meu curt periple a l’atur és que ara necessites una espècie de salvoconducto (i deixeu-me que utilitzi la paraula en castellà, que no deixa de tenir reminiscències de Casablanca) si vols viatjar a l’estranger estant a l’atur. Així que jo vaig esgotar la majoria dels meus dies “disponibles” per aquest 2013 en un viatge a Berlín que no oblidaré mai, que em va omplir d’energia, d’optimisme, d’idees, de creativitat, i d’inspiració, en tots els sentits….però que em va deixar “virtualment” sense dret a sortir a l’estranger més dies d’aquest any, a no ser que trobés una altra feina.  Va ser baixar de l’avió i va néixer aquest bloc. I ja no vaig tenir temps de massa més, perquè pocs dies després, trobava una feina que a hores d’ara puc dir que m’encanta i que em permet aplicar  tot allò que he anat fent durant tots aquests anys, i també, aprendre bastant de mi mateixa.

Aquesta vegada, com sempre m’ha passat, arribo a l’agost amb molta necessitat de vacances. Els darrers quatre anys i mig han estat una bogeria de canvis: de la premsa a la televisió, de la televisió a la comunicació empresarial (l’altre bàndol) i de l’asèptic món de l’empresa a l’adrenalina i nervi de la comunicació política. Una cosa m’ha anat portant a l’altra, i jo, que realment pensava que sempre treballaria en un diari, m’he anat trobant, no sé si pel destí, per la casualitat o una mica de sort, regals, caramels, bombons deliciosos que m’han permès reinventar-me molts cops. I què passa quan tens una feina que t’agrada molt? Que hi aboques moltes energies. Així que benvingudes vacances, perquè necessito, com la resta de mortals que tenen la sort de treballar, carregar piles, desconnectar una mica, i dedicar-me, en part, a la dolce far niente.

Perquè independentment de viatjar o no, les vacances són un estat anímic, un estat mental.

Vacances és ajudar a recollir al teu pare els tomàquets de l’hort al capvespre, quan ja no fa calor. Sopar tardíssim perquè l’endemà no tens hora de llevar-te. Vacances és aquell descontrol horari de prendre’t un gelat immens a les vuit de la tarda perquè et ve de gust. Quedar per fer un cafè a la una del migdia. Llegir lentament deu vegades la mateixa pàgina del llibre perquè t’has encallat. Vacances és comprar el diari i que quedi enterrat per la sorra de la platja. Sentir de fons la música del xiringuitu i pensar que és cutre, però acabar-te’n aprenent la lletra. Que et piqui una medusa i sigui la fi del món. No carregar el mòbil durant tres dies perquè no l’utilitzes. Oblidar-te’l. No trobar-lo. Fer-te bons propòsits per al setembre. Sortir a passejar havent sopat. Quedar amb qui no tens mai temps per quedar. Per a mi, les vacances també són sentir parlar italià. Parlar-lo jo. Esmorzar tard. Assaborir lentament l’esmorzar. Entrar a poc a poc a l’aigua. Espolsar la tovallola. Llargues sobretaules, llargues migdiades. Festes majors, veles i envelats. Cotó de sucre de fira, coco i xurreria. Llimonada ben freda. Orxata. Sopars a la fresca. Tertúlia variada. Família, amics. Nits d’estrelles. Picades de mosquit.

Vacances és ritme pausat, ritme lent. Sense presses. És recordar els llargs estius de la infantesa.

Ens veiem per aquí aquests dies, perquè tinc en ment compartir algunes de les meves cabòries durant l’agost, així que en aquest bloc hi haurà activitat. Però avui brindo amb tots vosaltres, i ho faig per celebrar aquell moment de l’any en què et pots dedicar a tu mateix, als teus, a pensar, a reflexionar, a reposar, a marcar-te reptes, a gaudir de tots els moments. I no ho faré amb cava, si us sembla per una vegada brindaré amb una copa de gelat gegant, perquè no hi ha res més deliciós que regalar-te , dedicar-te una d’aquestes temptacions de coloraines just abans d’una posta de sol.

Que tingueu unes molt bones vacances!

 

gelat

Anuncis

2 thoughts on “I ara què…? Vacances!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s