Can Fabes, el primer de tots

Aquesta entrada no la tenia prevista. No l’hauria volgut fer.

Com ja sabeu, aquesta setmana, la Regina Santamaria, filla del malaurat Santi Santamaria, ha anunciat que Can Fabes, un dels bucs insígnia de la gastronomia catalana i durant anys l’únic restaurant de casa nostra guardonat amb tres estrelles Michelin, tancarà les portes el 31 d’agost. Durant molts anys, va ser un luxe seguir la progressió i l’escalada imparable d’aquesta família, desacomplexadament catalana en un món on el que es portava i el que quedava guai era ser universal. Com a periodista vallesana, vaig viure de prop els anys daurats d’aquest restaurant de Sant Celoni, adorat i venerat pels francesos i admirat per la resta de mortals tastaolletes. Un restaurant, una cuina que apostava decididament pel producte de la terra i la tradició arrelada, en uns moments en què tampoc estava tan de moda fer-ho. Vaig seguir de prop el naixement de projectes nascuts sota l’influx del mestre: el Sant Celoni, l’Evo…  Vaig tastar tapes i platets de Santi Santamaria quan llavors l’alta cuina era una galàxia de la qual tampoc ni en coneixia ni en valorava l’existència. Fins que va arribar el dia en què em vaig gastar més del que mai hagués considerat assenyat pagar per un àpat, per viure una de les gastroemocions més brutals que recordo.

Va ser la tardor de l’any 2008 (sembla que fos ahir!) quan vam anar a sopar a Can Fabes amb uns amics. Ni una foto, en tinc. Llavors no tenia ni smartphone ni Twitter, i ni m’imaginava que acabaria fent un bloc com aquest. Però les emocions d’aquell sopar van ser indescriptibles. Recordo la il·lusió amb la que vam viure aquell festival de degustacions, el primer que vàrem fer en un restaurant estrellat (i triestrellat!). No us puc explicar com era el menú: impossible de recordar!. Només us puc dir que ha estat l’única vegada de la meva vida que no m’he pogut acabar els petits fours. Les postres van ser colossals, probablement les més espectaculars que recordo, i em va ser impossible seguir menjant. El tracte amable i proper, gens encarcarat, i la deliciosa combinació dels plats i del tempo van fer d’aquell àpat un dels més agradables que he compartit mai.

Molt ha plogut des de llavors. Les diferències de Santamaria amb l’ànima de la cuina catalana experimental i contemporània, Ferran Adrià, són totalment conegudes, com també el fet que la mort del xef va posar contra les cordes els projectes que amb tanta il·lusió havia posat en marxa en vida. Amb la seva mort, Santamaria va deixar una mica orfe la cuina, també el seu municipi, Sant Celoni, i evidentment, el Vallès Oriental. Una comarca propera a Barcelona, sovint amb una personalitat desdibuixada, segons l’òptica forana, però que va tenir en Can Fabes, com també el té en el Circuit de Catalunya, un autèntic reclam per a projectar-se i situar-se al mapa mundial.

A l’espera de nous projectes que engegui aquesta família degana de l’alta gastronomia catalana, hem d’evitar que el llegat del que va ser i el que va suposar Santi Santamaria i Can Fabes no es perdi mai. Vivim una crisi demolidora que també ha tocat de ple empreses, negocis, que en semblaven immunes. Però les idees, els sentiments, la memòria… no hauria d’haver crisi que les arrossegués. I no ens n’oblidem: malgrat la pèrdua d’una estrella, Can Fabes ha sabut sobreviure aquests anys posteriors a la mort del seu xef fundador. I ha sabut dir adéu des de dalt. No hem hagut d’assistir a una caiguda lliure i a una mort anunciada que encara ens hagués deixat un sabor més amarg de boca. Digerir el fracàs no és fàcil, i també en això ens han donat una bona lliçó.

Molta sort en el futur!

Can-Fabes-logo

Advertisements

2 thoughts on “Can Fabes, el primer de tots

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s