Les postres més especials

Feia molt de temps que tenia pendent aquesta entrada, perquè malgrat que el que us presentaré ho he tastat, menjat, assaborit moltes vegades,  no en tenia imatges. Aquest cap de setmana he solucionat aquest petit problema tècnic (no m’ha costat cap esforç, creieu-me!), perquè he tornat al Molí de l’Escala, un restaurant que us recomano de totes totes si aquest estiu teniu pensat fer algun àpat gastronòmic a la Costa Brava i no sabeu on anar.

Les postres que us explicaré avui són les postres del dia més especial. Sí, no fa pas massa, un 17 de setembre que sembla que fos ahir, vam fer al Molí de l’Escala el convit del nostre casament. Com us podeu imaginar, amb gana, gana, ningú va quedar. Aquell dia vam carpantejar tots: nuvis i convidats, sense excepció. El peix de la nostra costa va ser el protagonista del menú, i a l’hora de les postres…. Bé, a l’hora de les postres i abans del pastís (de xocolata i maduixes, per cert!), vam fer país. En vam tastar molts, però la terra, la nostra terra, ens tira molt. I la Crema catalana, poma de Girona i ratafia va ser la vencedora.

Crema catalana, poma de Girona i ratafia
Crema catalana, poma de Girona i ratafia
Unes postres en diferents textures
Unes postres en diferents textures

Ens consta que el plat va triomfar. No era per menys: una deliciosa combinació de textures amb tres components de luxe: les postres per excel·lència del nostre petit país, la crema catalana; la poma excepcional que dóna de sí la nostra terra més estimada, Girona, i la ratafia, un dolç i contundent licor de nous verdes que tradicionalment dóna cos i sabor a les sobretaules de casa nostra, i especialment a Santa Coloma de Farners, on se’n venera la seva producció i tast. Unes postres que sumen la tradició, l’arrelament, la cura i l’amor pel producte i les receptes catalanes de sempre, però també la  modernitat, en la preparació i presentació. Una esponjosa crema catalana que combina de meravella amb la textura cruixent i alhora suau de la poma macerada en ratafia. Postres de 10, que aquell dia vam degustar en copa, però que al restaurant us presentaran en aquest platet que veieu a la fotografia.

És assaborint postres com la Crema catalana, poma de Girona i ratafia quan tens la sensació que no tot està inventat, que la nostra cuina encara es pot reinventar molt més i que, definitivament, de la combinació entre l’abans i l’ara, entre la tradició i la modernitat, en poden sortir autèntiques joies dolces, que directament enviem al nostre arxiu de gastroemocions. I l’artífex d’aquesta màgia té un nom: el del xef Jordi Jacas.

PD. Properament explicaré la resta del dinar (amb un arròs molt especial, plat estrella d’en Jordi Jacas). Però les postres es mereixien una entrada sencera, no creieu?

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s