Resguard dels Vents, a Ribes

Igual que l’Alt Empordà i la seva costa sempre ha estat el meu referent quan us parlo de mar, les del Ripollès són les muntanyes que m’inspiren pau, tranquil·litat, natura i emocions a peu des de ben petita. La veritat és que des de ben aviat, els meus pares ens van transmetre, a la meva germana i a mi, un gran amor pel nostre territori, pels seus paisatges i per la seva diversitat. Dissabte sí i diumenge també era habitual enfilar la C-17, agafar autopista amunt, o una carretera secundària i anar a passar un dia o una tarda, en un poblet ben lluny del nostre Parets industrial, tan a prop de Barcelona. Jo no em sabia de memòria les atraccions del Tibidabo -llavors tan de moda!-  , com la majoria dels nens de la meva classe, però no em va costar aprendre’m els noms de les nostres comarques i les seves capitals. I és ara, quan han passat els anys, que me n’adono de com n’ha estat d’important trepitjar el terreny del nostre petit país, per estimar-lo i respectar-lo… Potser per això sembla que estava escrit que les dues germanes només podien acabar d’una manera: vivint a la província de Girona, la preferida, també, dels nostres pares.

Doncs bé, una de les sortides que havíem fet moltes vegades era a Núria. Agafàvem el cremallera a Ribes de Freser i passàvem el dia donant voltes amunt i avall, menjant (de petita el meu grau de carpanteria era ja elevadíssim) i admirant les vistes. També ens havíem acostat a Setcases, Camprodon, Les Llosses, Ogassa, Vallfogona, Llanars… ja arribaran noves entrades al bloc parlant d’aquests indrets.

El cas és que malgrat que jo tiro més al mar, de tant en tant, i no sé ben bé perquè, el meu cos es revela i reclama, sí, exigeix, una ració d’aquell silenci que només les muntanyes et poden donar. Després de mig any sense parar, un projecte de postgrau entregat i molts dies dormint ben poquet, aquest cap de setmana ens vam escapar a Ribes de Freser, a un oasi de tranquil·litat anomenat Resguard dels vents.

El preciós entorn d'aquest modern hotel rural
El preciós entorn d’aquest modern hotel rural
Detall de l'entrada
Detall de l’entrada
Els grans finestrals fan que el paisatge envaeixi les estances
Els grans finestrals fan que el paisatge envaeixi les estances

L’arquitectura de l’hotel és de premi. Malgrat la modernitat de les seves línies, aconsegueix transmetre la calidesa de les construccions de muntanya, respectant-ne alguns trets, tan pel que fa a l’edifici com a la decoració. L’hotel està alçat respecte el nucli del municipi, i gràcies a això les vistes a la Vall són impressionants. Un dels espectacles que s’hi poden assaborir ben d’hora al matí és veure la sortida del sol, darrere les muntanyes, i visitar la seva piscina interior i zona spa mentre se senten cantar els ocells.

Però a part,  la preciosa llum d’estiu i les carícies del blau del cel a les catifes verdes pròpies de final de primavera entren a través d’uns grans finestrals que literalment, et serveixen el paisatge en safata. Estances acolorides, acollidores i amb l’elegància de la simplicitat, que et fan sentir com a casa.

Despertar-hi també t’inspira, perquè el que t’espera és un esmorzar amb el bo i millor de la terra. No us espereu una selecció impersonal de productes presentats sense gràcia per atipar els visitants. No. Aquí us trobareu iogurts, mató, melmelada, embotits, pans i coca de forner acabada de tallar, sabors de prop, sabors quilòmetre zero. Una manera d’endinsar-se més en el territori, conèixer-ne els productors, valorar-ne el saber fer. Ous de pagès fregits i cansalada, que jo no vaig tastar, però que es veu que era boníssima. Fruita sencera, tallada, croissants i altres bogeries dolces completaven el gustós bufet de l’esmorzar.

Barra de l'esmorzar
Barra de l’esmorzar
La part més dolça
La part més dolça
Embotits i pans
Embotits i pans
Iogurts i fruita tallada
Iogurts i fruita tallada

Vet aquí la meva opció, com sempre iogurt, kiwi… i molta coca, de fet, vaig menjar-ne dos trossets més, era irresistible.

El meu esmorzar dolç
El meu esmorzar dolç

I aquí, la del meu acompanyant, que no se’n pot estar dels embotits de la terra de primer… i de segon, tota la resta, que no vàrem fotografiar.

Esmorzar salat
Esmorzar salat

I com que ja sé que els trobàveu a faltar… aquí arriben el cafè i cappuccino, deliciosos, per cert.

cafes
Cafè i cappuccino

És veient i tastant esmorzars com aquests, que s’assaboreixen lentament i pausada, que ja poso el compte enrere a les vacances (estan molt a prop!). De moment però, ens quedem amb un cap de setmana com aquest, ideat per desconnectar, una tasca que no és massa complicada si t’allotges en un reducte de tranquil·litat, sense estridències i passant les hores sense massa preocupacions. Amb la ment en blanc. I acompanyant el bon dia amb aquesta cançó: Bicicletes, de Blaumut.

Bona setmana!

Advertisements

4 thoughts on “Resguard dels Vents, a Ribes

  1. Molt evocador Gemma, com sempre. Es nota que t’ho vas passar d’allò més bé! Aquest racó me l’apunto.

    Només he vist una cosa que semblava grinyolar. Tomata triturada? O passada pel ratllador, vaja. No sé, segur que té una explicació.

    Felicitats pel post!

    1. Gràcies Guillem….! Em va encantar…t’he de dir q sí, tens raó: tomata triturada…però no sé com era, no la vaig tastar perquè ja saps que sóc de dolç… de tota manera sóc dels teus, no em sol agradar….

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s