Posta de sol al Medusa de l’Escala

Els mesos de maig i juny són, al meu parer, els millors per assaborir la nostra Costa Brava. Les platges encara estan relativament tranquil·les, la xafogor i la calor extrema encara no han arribat i l’aigua té aquella fredor irresistible de final de primavera. Aquest any ha costat, i molt, fer la primera capbussada. Tant ha costat que el seu sabor ha estat més deliciós que mai, i aquest, que ha estat el primer cap de setmana de calor de veritat, ha servit per fer teràpia de mar, de brisa salada, una autèntica injecció d’energia i pau, ideal per a carregar piles.

I quin clàssic dels clàssics fa olor d’estiu, de capvespres vora el mar? Sí, ho heu encertat segur.  La llum del sol que es va amagant, aquella incandescència que desapareix horitzó enllà, s’amaga rere les muntanyes i il·lumina amb colors irreals la nostra costa. La posta de sol. Aquest cap de setmana la natura ens ha regalat dues espectaculars postes de sol a l’Escala. I una d’elles l’hem assaborit des de la terrassa d’un dels locals amb les vistes més privilegiades d’aquest trosset de paraís de l’Alt Empordà: el Medusa.

Capvespre a La Platja de l'Escala
Capvespre a La Platja de l’Escala
Façana del lounge bar Medusa
Façana del lounge bar Medusa

Un lounge bar on el ritme de la música i de les onades acompanyen una suau, pausada, perfecta, màgica posta de sol. Un espai ideal per a veure caure el dia, i acompanyar-lo d’un sopar mediterrani sense estridències, que es posa molt bé després d’un dia de sol i sal.

Comencem amb una amanida de formatge amb maduixes, i una salsa deliciosa amb alfàbrega fresca. Un plat que serveix per adonar-nos que tenim molta gana.

Amanida de formatge amb maduixes
Amanida de formatge amb maduixes
Olivada, escalibada i brandada de bacallà
Olivada, escalivada i brandada de bacallà

Continuem amb els patés d’olivada, escalivada i brandada de bacallà, per anar picant i combinant. Deliciosos tots tres, potser pel meu gust personal em quedaria amb el d’escalivada, perquè ja de per sí m’encanta. Però  no faig cap lleig als altres, que consti!

Crep italiana
Crep italiana

Arriba el torn del segon. Mireu que jo no sóc massa de creps, però quan vaig veure que n’hi havia una amb tomàquets secs, mozzarel·la i pesto, no vaig tenir cap dubte a agafar-la. La veritat és que va resultar ser espectacular, i reconec que he agafat ganes de menjar-ne més sovint.

Rap al forn
Rap al forn

El meu company de taula va triar el rap al forn sobre un llit de patates i ceba, que tot sigui dit, també era molt bo. Però sens dubte els dos plats de la nit van ser la meva crep… i el pastís que veureu tot seguit:

Pastís de pera y canyella
Pastís de pera y canyella

Què tindrà la canyella que no m’hi puc resistir? El pastís del dia era una deliciosa combinació de pera, canyella i crema de iogurt. Impecable i dolça temptació per acabar d’assaborir i rematar un cap de setmana deliciós, d’aquells que et fan encarar el dilluns amb un somriure relaxat.

Heus Blanc
Heus Blanc

PD. En aquesta ocasió vam acompanyar la posta de sol i el sopar amb un vi de la terra, un Heus Blanc ideal per acompanyar un sopar fresc i lleuger, amb vistes al mar.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s