Hi va haver un dia que una servidora va agafar el teclat i va començar a despotricar contra tradicions importades de l’altra banda de l’oceà en forma de pastissets no aptes, evidentment, ni per a diabètics ni per a daltònics. Mil i un colors, mil i una ornamentacions. Ja sabeu que parlo dels cupcakes, aquest fenomen de masses que fa trontollar la magdalena de tota la vida. Ara resulta que la cosa està evolucionant, que algunes pastisseries estan interioritzant com a propis aquests pastissets, i comencen a fer-los a partir de productes tan nostrats com el mató o la ratafia. I arribats a aquest punt… em rendeixo. Està bé, d’acord, ho accepto: menjaré cupcakes. Sé que no m’he portat bé, tot aquest temps. Els he criticat segurament de manera injusta, hi he desfogat moltes ires que ara penso abocar contra per exemple, la ianqui cocacola que gosa mencionar (en un anunci!) la mateixa Constitució (espanyola!!!).  A partir d’ara, almenys, els donaré una oportunitat.

Bé, en honor a la veritat, el responsable i culpable directe del meu canvi d’actitud és la pastisseria l’Exquisit, de Girona. Després d’haver-me proclamat una fan incondicional dels seus esmorzars i dinars, només faltava que se m’emportessin a l’hort… dels cupcakes. Així doncs, entre primer plat i postres, entre dinar d’un dia i l’esmorzar de l’endemà passat, mica en mica, com qui pica pedra, em van anar convencent…. i finalment, vaig picar.

Una renglera perfecta de cupcakes
Una renglera perfecta de cupcakes
A punt per a mossegar
A punt per a mossegar

Ara mateix, no tinc clar quin serà el paper que reservaré als cupcakes en la meva nova i redecorada vida de dolçors extremes i bogeries ensucrades. Només us puc dir que seguiré sent fidel a mi mateixa i només consumiré cupcakes que tinguin ingredients que em cridin l’atenció, i combinacions atractives al paladar. És a dir, les garlandes i les coloraines us les deixo a vosaltres.  Tampoc no en penso fer.  El meu repte reposter és aprendre a preparar bunyols dels de tota la vida i cannoli sicilians. És a dir, tradicions europees a punta pala, receptari continental. Però és un principi, no? Almenys ja no sóc tan radical….

PD. Per acompanyar aquest cupcake… què us sembla aquesta genial cançó d’Eliza Doolittle (Pack up)? Bona setmana… sucreferits!

Anuncis

4 thoughts on “Cupcakes de la terra?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s