El Míriam, restaurant talismà

Un a un, anem desgranant els restaurants de l’Escala que més ens agraden.  Vam començar repassant, molt breument, establiments on poder gaudir d’un bon arròs, vam continuar endinsant-nos en un d’aquests clàssics on menjar paella i fa poc, vam visitar un dels paraïsos de la cuina de mar. Avui complim una de les assignatures pendents que teníem: explicar-vos com és un àpat al Míriam. Un restaurant que no és cèntric ni està a peu de platja, però no li fa pas cap falta, perquè tothom que viu o coneix l’Escala ja sap que a pocs llocs menjarà com aquí.  Per això és un dels secrets més ben guardats de la gent que ostenta poder polític i econòmic al nostre país. És habitual trobar-te vips a la taula del costat, que en contra del que pensaries, prefereixen sopar amb una Estrella (i acompanyar les postres amb un moscatell, en comptes d’ampolles de xampany francès de luxe) i empresaris de bé que com tu (vaja, com tots els mortals)  fan tot tipus d’exclamacions quan veuen el carro de les postres.

A més a més, com a seguidors blaugranes, el Míriam és el nostre restaurant talismà. Sí, als supersticiosos us agradarà saber que cada vegada que hi sopem, el Barça guanya un títol. La primera vegada que vam anar al restaurant, la primavera de 2011, estàvem sols i quan vam entrar quedaven pocs minuts per acabar el Barça-Manchester de la final de la Champions. No cal dir que tot allò que ja era bo de per sí, ens va semblar excels, i que aquell va ser un dels millors àpats que recordo. Després ha arribat una lliga i una copa del rei, i per això tinc molt clar que hi anirem a sopar el dia que tornem a viure una final europea….

Anècdotes i casualitats a banda, al Míriam, l’especialitat és el peix i el marisc, la cuina marinera de sempre, aparentment sense complicacions. I dic aparentment perquè l’extrema qualitat i cura de tot el que s’hi serveix és en sí una altra forma de sofisticació. La festa comença ben aviat, amb un aperitiu de benvinguda: anxoves de la casa amb pa amb tomàquet i unes delicioses olives. Un tomàquet molt gustós partit per la meitat i un pa de cansalada completen aquest primer tempteig amb el menjar, mentre triem el sopar.

Delicioses anxoves, pa amb tomàquet i olives
Delicioses anxoves, pa amb tomàquet i olives

Ens partim els primers. Sabem que les verdures a la brasa del Míriam estan bones, perquè ja les hem tastat amb anterioritat. Però aquesta vegada per la varietat, pel punt de brasa i perquè les carxofes, la mongeta tendra, els espàrrecs i els alls tendres són fresquíssims i cruixents, estan de 10. Potser ha estat el millor plat d’aquest tipus que mai hem menjat.

Plat de verdures a la brasa
Plat de verdures a la brasa

Seguim amb la sípia amb pèsols. Per què? Doncs perquè ens encanta aquest llegum, n’és temporada i tenim ganes de fer un plat de cullera. El fumet de peix que l’acompanya l’equipara, en sabor, a una sarsuela de peix. Si hi aneu aviat, demaneu aquest plat!

Sípia amb pèsols
Sípia amb pèsols
Rap al forn amb patates
Rap al forn amb patates
Turbot al forn amb patates
Turbot al forn amb patates

A l’hora del segon, tiro de propostes clàssiques. Jo em demano el rap, el meu company de taula, el turbot. Els dos, al forn, una bona aposta si t’encanta l’acompanyament de patates amb tomàquet i ceba i l’aroma i el gust del llorer.  Sempre me les acabo! I mira que n’arriben a fer.  Definitivament, no és un restaurant econòmic, però això sí que us ho podem dir: no us quedareu amb gana.

Carro de postres
Carro de postres

Potser amb la fotografia no apreciareu com n’és d’espectacular el carro de les postres d’aquest restaurant. La veritat és que com us deia abans, és impossible no somriure quan veus que se t’apropa, i és genial veure la mateixa reacció en tots els comensals. Bé, segur que hi ha persones amb la sang d’orxata a qui ni fu ni fa, però com ja us vaig dir en  la meva anterior entrada, ni cas: a mi m’agrada la gent que menja.

El cert és que hi ha molts pastissos per tastar, però jo sóc persona d’idees fixes i fidel als sabors que em sedueixen. Així que encara que no sigui gaire donada als licors ni a l’acohol, sempre em demano el borratxo de rom amb nata. La combinació és impressionant, i segurament la textura del pa de pessic impregnat de rom és el tot. Aquesta vegada, també hi vaig afegir un tall de borratxo de brandi, en aquest cas, cremat. També molt bo, tot i que l’altre és més especial.

Borratxo de rom amb nata i borratxo de brandi
Borratxo de rom amb nata i borratxo de brandi

I si us pensàveu que després d’això vam demanar el compte… esteu molt equivocats! Perquè amb els cafès arriben les bogeries dolces que posen la cirereta final a l’àpat. I no són cap broma. Maduixes amb xocolata, boles de coco, petites magdalenes, galetes amb ametlla i taronja caramelitzada i  galetes de mantega amb fruites. I les assaboreixo tota sola, perquè el meu acompanyant ja no vol més dolços!

Petits fours
Petits fours

El Míriam és un imprescindible no només de l’Escala, sinó de tota la Costa Brava. Lamentablement hi ha molts restaurants que feien aquest tipus de cuina i l’han abandonada en detriment d’una mala entesa modernitat i evolució. Aquí no hi trobareu modes que d’aquí a deu anys estaran ofegades per la naftalina. No. Hi trobareu allò que menjàvem fa cinquanta anys i que seguirem menjant quan ja siguem tots calbs. Som molt afortunats que segueixi havent-hi restaurants com aquest, clar exponent de la cuina marinera, que no ho oblidem, és un puntal de la gastronomia i la cultura catalana.

Anuncis

2 thoughts on “El Míriam, restaurant talismà

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s