Aquest bloc realment viu uns dies molt florals. Molt aromàtics. Molt perfumats. Deu ser la inspiració que suposa treballar a Girona i fer llargues passejades gaudint del Temps de flors. Avui, us en donaré una nova ració. Però abans de res, aclariré que la meva passió per la gastrobotànica no es limita a aquestes dues setmanes que duren les exposicions. Per als qui no ho sabíeu, la gastrobotànica és l’estudi dels diferents components que formen les plantes (arrels, tiges, fruits, llavors, fulles i flors) i del seu ús i aplicació en el món de la cuina. Una disciplina encara relativament desconeguda al nostre país, però que està guanyant força i presència mediàtica, gràcies a xefs que en difonen els seus  vistosos resultats. En aquest grup hi trobaríem, evidentment, la xef gironina Iolanda Bustos, de la qual us n’he parlat en diverses ocasions.

Però ja es tracti d’un corrent culinari o bé d’una tendència que té com a filosofia de partida la recuperació dels sabors de la natura, de la terra, el cert és que la presència de les flors a les nostres taules ja fa temps que ha deixat de ser una excentricitat. Encara recordo la primera vegada que em van servir una panna cotta amb melmelada de violeta. Deu fer uns sis anys. No m’esperava aquell sabor, i em va sorprendre tant que encara avui no he pogut oblidar aquelles postres. Va ser al restaurant Mocambo de l’Escala. En una altra ocasió, va ser al desaparegut Numun de Girona, assessorat pels germans Roca, on vaig descobrir els matisos d’una flor: la Rosa en textures va ser espectacular. Llàstima que llavors la idea de fer un bloc com aquest ni em passava pel cap i no us puc ensenyar aquelles velles temptacions.

I si recupero aquestes notes antigues és perquè ara fa uns dies, a l’Escala, vaig fer el primer gelat de la temporada. La veritat és que escollir entre tants gustos sempre m’ha costat. Però la feina es complica més si la gelateria és Zucchero, un autèntic paraís per als sucreferits i addictes a les bogeries dolces.  Sempre havia escollit el de Mascarpone amb Figues, el de Nutella, el de Coulant de xocolata, fins i tot el de Tatin de poma o el d’avellana. Però l’any passat vaig descobrir-ne el gelat de violeta amb gerds. I feia tant de temps que volia recuperar-ne el gust, que sense pensar-m’ho gaire, me’l vaig demanar combinat amb nata. Deliciós, suau i molt cremós. Ideal. Què tindran les violetes, que m’agraden tant?

Algunes de les propostes més originals que trobareu a la gelateria
Algunes de les propostes més originals que trobareu a la gelateria
Gelat de nata i violeta amb gerds
Gelat de nata i violeta amb gerds

Gelat de petit suisse, de cookie, de núvol, de cotó de sucre, d’oreo… en aquesta gelateria realment perdreu el nord, especialment si us agrada ser originals i us atreviu a tastar gustos nous. L’altre dia no n’hi havia al mostrador però en d’altres ocasions els he vist: gelat de pastanaga d’Albons i  de pa amb tomàquet amb anxova. Reconec que no els he tastat… potser quan em cansi de les violetes. Però ja us aviso que ara per ara el meu idil·li amb aquest gelat floral apunta a que serà ben llarg…!

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s