El mar a taula, al Roser 2

No ha fet bon temps, aquest cap de setmana. Dies grisos, nuvolades, pluja, vent… i altra vegada, el fred. Però quan ets un enamorat del mar, tant és si neva com si fa sol, perquè efectivament, el mal temps dóna un aura especial als pobles de la nostra costa, un encant diferent que a mida que passen els anys aprens a valorar encara més. I més, si pots estar a recer en un restaurant que feia temps que volies redescobrir, el Roser 2 de l’Escala.

Trobareu el Roser 2, a peu de mar
Trobareu el Roser 2, a peu de mar

A peu de mar, al final del passeig Lluís Albert, hi trobareu El Roser 2, de Rafel i Jordi Sabadí. Només entrar-hi i seure en una taula amb vistes a la mar agitada, notes, sents, que es respira innovació i tradició, tracte familiar i summa professionalitat. Elements que a priori es contradiuen, oi? Aquí viuen una unió perfecta. Se n’ha de saber molt, per transmetre això en un primer moment. Comencem bé.

Feia un dia ideal per observar el mar... des de la finestra
Feia un dia ideal per observar el mar… des de la finestra
Com a malalta del món clàssic, el detall de la carta amb les ruïnes... em va encantar
Com a malalta del món clàssic, el detall de la carta amb les ruïnes… em va encantar

Com que sóc una malalta de tot el que té a veure amb l’Escala i amb el món clàssic, no podia deixar de mostrar-vos el detall de la carta, amb la pintura de les ruïnes. La miro ràpidament, l’espectacle és a dins i cal triar… que no veig l’hora de començar.

Torrades amb anxova, tradició de salaó
Torrades amb anxova, tradició de salaó
Olives farcides amb anxoves, subilms
Olives farcides amb anxoves, subilms
Trossos Sants, 2011
Trossos Sants, 2011

Ja us ho vaig dir fa un temps: m’encanta el detall de les torrades de pa amb tomàquet amb anxoves per començar l’àpat. Una tradició dels restaurants de l’Escala que no s’hauria de perdre, i que testimonia el fort arrelament de l’art de la salaó al municipi. Després vénen les olives farcides d’anxova. Perdó: olives de veritat farcides d’anxoves de veritat. Espectaculars.

Demanem al sommelier i cap de sala, Rafel Sabadí, que ens recomani un vi per acompanyar el festival de mar i peix que tenim al davant. Ens en proposa quatre, que ens explica amb tot detall, i optem pel Trossos Sants 2011. Un Montsant de varietat garnatxa blanca en la seva major part, amb un pas per barrica de roure, que li dóna una bona consistència i cos. Un aroma fresc i floral, amb un toc de mineralitat.

Comencem picant calamars a la romana. Magnífics, tant de sabor com textura.

Calamars a la romana perfectes
Calamars a la romana per picar
La colossal amanida d'espardenyes
La colossal amanida d’espardenyes

Després arriba un dels primers plats que compartim: l’amanida d’espardenyes: tallades a tires i fregides amb bolets confitats i vinagreta de tomàquet. Una combinació deliciosa, sorprenent i equilibrada. Assaborim lentament les espardenyes, una autèntica meravella del mar.

Per seguir pujant el llistó, uns escamarlans del Port de la Selva
Per seguir pujant el llistó, uns escamarlans del Port de la Selva

El següent plat ens fa pujar un graó més. Arriben els escamarlans del Port de la Selva amb verdures de temporada saltades, raviolis de ceba especiada i salsa de mel de tartufo i formatge ecològic. El plat suposa una experiència per sí sola, és una orquestra amb tots els instruments ben afinats i que toquen música celestial. Destacar el detall dels raviolis i la salsa.

A aquestes alçades del dinar, l’àpat ja ha superat les nostres expectatives. I queden els segons! Ara veureu el repte que una servidora i el seu acompanyant de taula es van marcar: menjar-se tot el turbot de la carta!

La primera opció, creativa, amb un turbot salvatge a la paella amb espardenyes, cloïsses, puré de pastanaga i vinagreta calenta de cítrics. Cuit al punt i amb un acompanyament espectacular.

Turbot salvatge
Turbot salvatge

La segona opció, clàssica, tradicional però sense clarobscurs: el turbot al forn amb patates, amb aquell toc de llorer que m’enamora. Un plat consistent, acollidor i ferm.

Turbot al forn amb patates
Turbot al forn amb patates

Arribats a aquest punt, comencem un capítol que ja sabeu que em fa embogir: les postres. Ja anava conscienciada que la cosa seria demolidora, perquè me n’havien parlat molt bé, dels dolços d’El Roser 2. Però en obrir la carta, incapaços de triar, vam demanar al cap de sala que triés ell tres postres. Ens va preguntar i temptejar, per saber què ens agradava i com… I va decidir que el nostre festival dolç comencés amb la terra de xocolata blanca amb panacotta de iogurt i gerds. Suau, fresc, però alhora intens! Pura cremositat.

Terra de xocolata blanca amb panacotta de iogurt i gerds
Terra de xocolata blanca amb panacotta de iogurt i gerds
Brownie de xocolata amb gelat de Baileys
Brownie de xocolata amb gelat de Baileys

Després va arribar el brownie de xocolata amb gelat de baileys i nata. Brutal combinació, amb un resultat que s’acosta al d’una cookie d’aquest licor que m’encanta.

Espectacular tiramisú
Espectacular tiramisú

I per rematar, una reinterpretació del tiramisú, una deconstrucció de textures cremoses i cruixents, perfecte. El més sorprenent dels tres, per bé que tots tenien el seu punt d’originalitat.

Per una vegada, vam maridar les postres amb vins dolços: un moscatell MR i un Pedro Ximenez, un dels millors del mercat, molt equilibrat i molt fi.

De petits res, grans fours
De petits res, grans fours

El cafè va arribar acompanyat d’un nou plat de bogeries dolces, un epíleg per a un àpat extraordinari, que vam gaudir amb els cinc sentits des de l’inici fins al final, sense cap nota discordant.

Per l’atenció en sala, per la qualitat dels productes, per l’aposta per una cuina marinera innovadora però que beu de la tradició, us recomano una visita al Roser 2. Ja us ho dic jo, no m’hagués pas aixecat de la taula… però tot ha d’acabar en algun moment… Segurament, tindrà un continuarà. Us emplaço aquests tres punts suspensius a vosaltres, ja m’explicareu si hi aneu…

Anuncis

4 thoughts on “El mar a taula, al Roser 2

  1. Quina bona fila que fa Roser 2, però no he tingut el plaer d’anar-hi mai, sempre vaig a l’1. Em sembla que un dia d’aquests m’hi escaparé. Per cert, aquest cap de setmana vaig menjar l’arròs caldós de Can Miquel (Montgó), que tot i que potser no ho consideres l’Escala, el vaig trobar exquisit.

    1. Ei hola Bernat!!! I tant que sí, a mi el Roser 1 també m’agrada molt!!! I sí, Montgó també ho considero l’Escala i he de dir que el cop que vaig anar al restaurant Can Miquel vaig menjar un molt bon arròs!!!!! ja tindrem temps de parlar-ne! gràcies!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s