Arròs caldós a l’Avi Freu, l’Escala

Ja sabeu que no és la primera vegada (ni serà la última) que us parlo de l’Escala, del seu paisatge i dels seus restaurants. Tampoc no és cap novetat que un dels meus plans preferits quan arriba el cap de setmana, sigui l’estació de l’any que sigui, és escapar-me a aquest preciós municipi. I podríem dir que la joia no és completa si això no inclou un bon peix al forn o un arrosset de diumenge. Doncs bé, en aquesta entrada que vaig fer ja fa algunes setmanes us repassava de manera breu bons llocs on anar a menjar. Avui, aprofundiré en un restaurant que ja és mític per a nosaltres: l’Avi Freu.

Situat al passeig Lluís Albert, davant del mar,  l’Avi Freu no és ni el millor ni el pitjor dels restaurants de l’Escala que coneixem. Però la veritat és que el seu menú  és fantàstic i ideal per a les persones, que com nosaltres, somien amb l’arròs. Sabors deliciosos, racions generoses, una relació qualitat-preu molt bona i sortir tip a rebentar són els grans reclams d’aquest restaurant. Ja no compto les vegades que hi he estat, i sempre n’hem sortit contents, ja sigui quan hi hem anat amb un grup d’amics o quan hi hem anat nosaltres dos sols. Sol ser del gust de tothom, cosa que de vegades no resulta fàcil quan vas a un restaurant amb més gent. I sabeu què? Tenen un tracte esquerp característic (tocat per la tramuntana!), que després d’unes quantes vegades ja resulta simpàtic. El segell de la casa! 😉 Però entrem en matèria…

De primer hi ha diverses opcions, malgrat que nosaltres sempre optem per la safata de musclos, gambes i sípies i per l’amanida d’alvocat amb gambes. Aquesta vegada érem quatre, així que no us espanteu, que no m’ho vaig menjar jo sola!

I ara ve el segon, que en aquest cas és la raó de ser del dinar. L’arròs caldós de llagosta és espectacular. La veritat és que jo crec que només per aquest plat, ja val la pena visitar el restaurant. Val a dir que no sempre té el mateix gust, que hi ha dies que es queden curts amb la sal, d’altres potser resulta més insípid en quant a sabor, i de vegades té un no sé què que no el fa rodó, però en general, sempre és una gran opció. Suau però amb cos, i sobretot, amb el gra d’arròs cuit al punt, com m’agrada a mi. Un 9!

L’altra opció que ens van servir a taula era l’arròs mariner. Per al meu gust, menys especial que l’altre, i menys aconseguit. Li posaria un sis i mig. A molt estirar, un set.

I deixeu-me fer un incís. Si com ens passa a nosaltres, us agrada repetir, anar-vos omplint el plat, no patiu: aquí ho podreu fer. No sabeu com de decebedor em resulta anar a menjar un arròs i que em serveixin un plat escàs, sense opció a res més.  No és el cas de l’Avi Freu, allà simplement no ens el podem acabar mai!

I no voldria acomiadar aquesta entrada tant arrossaire sense explicar-vos un dels secrets més ben guardats d’aquest restaurant: els seus taps de Cadaqués. Es tracta d’una mena de pa de pessic elaborat amb sucre, mantega i ous, però que té la peculiaritat que normalment està lleugerament impregnat de rom. Els taps de l’Avi Freu són deliciosos, perquè se serveixen acompanyats de gelat de torró i d’una crema de cafè. El resultat, impressionant!

Després d’assaborir les postres, i el corresponent cafè, les més de dues hores i mitja a taula comencen a pesar així que… Què millor que una bella passeggiata davant del mar? Deixar-se acaronar per la brisa marina (aquell dia molt suau), tancar els ulls i inspirar l’aroma de sal i aprofitar la llarga tarda de sol primaveral per carregar piles per la resta de la setmana. Crec que aquests propers dies pinten bastos, meteorològicament parlant, però aquesta és una proposta que no caduca, que sempre ve de gust i que estaborneix l’estrès i el nerviosisme a cop de paisatge… i d’arròs.

PD. Continuarem…