No m’agraden els cupcakes

Sóc conscient que l’entrada d’avui despertarà algun sospir de decepció. Segurament, i tenint en compte el meu tarannà llaminer i golafre de mena,  pressuposàveu que perdia el nord per aquestes magdalenes decorades amb mil i una garlandes i tonelades de sucre plenes de colorants, en diverses formes i modalitats. Res més lluny de la realitat, el títol ja ho diu tot: no m’agraden, els cupcakes. Bé, afegiré un matís: estèticament, els hi trobo la gràcia, són una creació artística que té molt de mèrit. Però si entrem en matèria gourmet, els trobo decebedors i perdoneu per la paraulota inexistent que faré servir a continuació: montonejants.

Cupcake a punt per rebre la primera queixalada
Cupcake a punt per rebre la primera queixalada

La veritat és que ja fa molt de temps que ens vam acostumar a veure cupcakes. La veneració europea envers les sèries americanes, i la seva aparició, com un personatge més, a la celebrada Sexo en Nueva York, van convertir aquestes bogeries dolces en tota una declaració de glamour pastisser i en el must eat de moda.


Reconec que la primera vegada que les vaig veure per la tele me’n vaig enamorar, i que vaig córrer esperitada a tastar-les quan les pastisseries de casa nostra en van començar la producció en cadena. Però un parell d’anys després, i havent donat bastantes oportunitats a la creació dolça de moda, em reafirmo: prefereixo les magdalenes de tota la vida, i en particular, unes a les que un dia dedicaré una entrada per si sola, les de Cal Tuset.

La bogeria pel cupcake l’ha portat a ocupar no només desenes de prestatgeries i aparadors de les pastisseries i cafeteries més in del moment: també protagonitzen samarretes, pijames, bolsos, arrecades i penjolls. I per més inri, darrerament, he vist que han sortit cupcakes com bolets als aparadors de les botigues de roba!

Cupcake gegant en una botiga de roba interior
Cupcake gegant en una botiga de roba interior

La fal·lera dels cupcakes també ha arribat a la ja arxifamosa gelateria de Jordi Roca, el postrer del Celler de Can Roca, Rocambolesc. Fa poc vaig tastar-ne el cupcake de gelat. Bo? Sí, la veritat és que se’m va posar molt bé, podríem dir que em va agradar. Però segurament pel fet que el pots farcir del gelat que vulguis (jo vaig triar el làctic, decorat amb fruites del bosc i avellanes garrapinyades). I esclar, el gelat que serveixen en aquest establiment juga en una altra divisió. Dit això però, la propera vegada optaré per la terrina convencional, també molt bona i de fet, més fàcil de menjar.

Cupcake de Rocambolesc
Cupcake de Rocambolesc

Ja veieu, estem davant d’una tendència que no m’ha seduït. I no pretenc ser taxativa ni radical: si me’ls poseu al davant, no faré cap lleig i me’ls menjaré (ja sabeu que quan es tracta de dolços, no tinc miraments). Però en el meu rànquing d’imprescindibles, els cupcakes no ocupen i de ben segur no ocuparan cap lloc privilegiat.

I a vosaltres? Us embogeixen els cupcakes? Creieu que m’he begut l’enteniment ;)?

Anuncis

2 thoughts on “No m’agraden els cupcakes

    1. hahahaha, que bo!!!! la veritat és que no m’agraden, no. Suposo que com que sóc molt llaminera i em guio més pels sabors que per l’aspecte, per això no em convencen… M’encanta la teva limitada tolerància ;)!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s