Ja tenim cannoli (a Girona!)

L’entrada d’avui comença amb un titular ben explícit, que ens ho diu tot. Perquè com ja sabreu, les postres italianes que em fan perdre el nord no es diuen ni tiramisú ni panna cotta: són els cannoli, dels quals us en parlava fa unes setmanes aquí. Una de les moltes bogeries dolces que els sucreferits o llaminers, com més us agradi dir-vos, gaudireu de Sicília i enyorareu a la tornada… A no ser que per sorpresa els trobeu a la carta d’un italià, com ens ha passat aquest cap de setmana… a Girona! Així doncs, avui començo a explicar el sopar al restaurant Aldolini al revés… L’ocasió s’ho val! La conclusió és que ja tenim cannoli (i ben a prop de casa). Hauré de procurar mantenir una distància de seguretat amb aquest restaurant, perquè vaticino que tindré la temptació de visitar-lo sovint.

Petits cannoli
Petits cannoli
Vistos de més a prop
Vistos de més a prop

Els cannoli, com ja us explicava fa uns dies, estan formats per una massa enrotllada en forma de tub, que conté una mescla de formatge ricotta fresc amb sucre. En aquest restaurant de Girona, els serveixen en format mini, però te’n posen quatre (acabareu fent cara de cannoli, creieu-me!). Estaven molt bons, però com a crítica assenyalaria que no tenien taronja confitada, pistatxo o ametlla com a ingredients complement, sinó xocolata. I malgrat que la xocolata m’encanta, potser la seva contundència no és el millor acompanyament per la suau i dolça ricotta. Però vaja, que em van agradar. Bàsicament perquè per un moment, i amb els ulls tancats, em va traslladar a una plaça siciliana, en ple agost, a 40 graus l’ombra. Sí, l’infern també pot ser deliciós!

Dit això, i desglossades les postres, us explicaré que la resta de l’àpat ens va encantar. Podem dir que l’Aldolini és un bon restaurant italià: ja sabeu que costa trobar bons llocs on menjar pasta, pizza i d’altres plats d’aquesta cuina mundialment explotada i en molts casos maltractada, i sovint en mans d’intrusos que no en tenen ni idea. En el nostre cas, primer vam fer unes verdures a la brasa, un plat molt complet i saborós, i de segon, teníem delit de pizza. Així que jo vaig optar per una pizza amb mozzarel·la de búfala, tonyina i ceba caramel·litzada, boníssima. I el meu company de taula, un calzone. Destacarem la perfecta massa i la combinació dels ingredients.

Verdures a la brasa
Verdures a la brasa
Calzone
Calzone
Pizza amb mozzarella de búfala
Pizza amb mozzarella de búfala

De vegades, les casualitats et porten a fer descobriments molt interessants: troballes. I és que si us he de ser franca,  vam entrar en aquest restaurant perquè una servidora portava dies amb unes ànsies de pizza que s’havien de sufocar d’alguna manera i és el primer que vam trobar.

I el regal va ser doble quan després d’una pizza impressionant el senyor cannoli es va personar a la carta de postres…

PD. Xefs d’altres restaurants italians, prenguin nota i incloguin aquesta meravella a la seva llista de dolci.

Anuncis

2 thoughts on “Ja tenim cannoli (a Girona!)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s