Tradició a taula: La Granota, de Sils

Com ja haureu pogut constatar, els meus gustos culinaris són molt variats: tan aviat gaudeixo amb un senzill i gustós pa amb oli i sal com em moro per una paella o per les deconstruccions més sorprenents, de cop i volta adoro un braç de gitano de tota la vida i al dia següent em desfaig amb la proposta més novedosa de Rocambolesc i la creativitat de Jordi Roca. Per això, avui vull trencar una llança a favor d’aquells restaurants de tota la vida, que mantenen la tradició dels plats de sempre, cuinats a foc lent i segons la recepta de l’àvia; aquells establiments de tracte familliar i exquisit, però no sofisticat.  Que tenen una carta que no ha canviat, perquè les persones que hi van a menjar saben què hi trobaran i és exactament el que volen.  I quan faig aquesta descripció, l’Hostal de la Granota, de Sils, és el restaurant que em ve a la ment.

Decorat de manera rústica i molt acollidora, La Granota és un restaurant que conec des de ja fa uns quants anys. És un espai acollidor, comfortable, ple de bones vibracions, que et fa sentir com a casa. Saps que hi menjaràs bé, que no hi haurà sorpreses, que vas sobre segur. I que t’espera el bo i millor de la terra, productes de qualitat.

En el meu cas, m’encanta començar l’àpat en aquest restaurant amb unes verdures a la brasa amb salsa romesco. I combinar-les amb el primer plat del meu company de taula, l’amanida de favetes.

Verdures a la brasa
Verdures a la brasa
Amanida de favetes
Amanida de favetes

Però deixeu-me fer un incís ( i sé que hi haurà algun esglai d’angúnia o animadversió!) per parlar-vos de les anques de granota! I és que el nom que rep el restaurant no és casual, i es deu a una de les seves especialitats, l’endevineu??? En aquesta ocasió,i sense que serveixi de precedent, he de reconèixer que jo no les he tastat mai, ni ho faré. Sí, sóc una maniàtica, i tot el que vulgueu. Però les hi poso perquè sempre que hi vaig, algú o altre s’atreveix a demanar-les, tastar-les… i gaudir-ne. Sempre, sempre, diuen que són delicioses.

Anques de granota
Anques de granota

En aquesta ocasió, vaig fer un segon que em venia molt de gust: una truita de bolets i alls tendres. Una truita contundent (no hi va haver manera d’acabar-se-la!), cuinada (i es notava!) amb ous ecològics. Un sabor espectacular, una textura molt ben aconseguida, un plat casolà i senzill, però sense peròs. El meu acompanyant va ser fidel a un dels seus plats preferits en aquest restaurant, tot un encert, el deliciós filet al pebre verd.

Filet al pebre verd
Filet al pebre verd
Truita de bolets i alls tendres
Truita de bolets i alls tendres

I arribem al capítol postres. Perquè coneixedors de la meva predilecció per les #bogeriesdolces ja us podeu imaginar que m’encanta tastar-ne tantes com puc, no només les meves, també les dels meus companys de taula. I com no, us he de parlar del cremat de torró, un deliciós gelat de bescuit amb encenalls de torró de xixona i crema cremada. Unes postres que per sí soles ja justifiquen tornar, de tant en tant, al restaurant.  I si ho preferiu, també les acompanyen de xocolata calenta.

Semifred amb torró
Semifred amb torró

Us deixo pel final el meu plat: una espectacular estesa de maduixetes silvestres, coronada amb un enorme floc de nata. Sense sucre afegit, com a mi m’agrada. Amb la dolçor de la natura i la contundència i espessor de la nata acabada de muntar. Em falten els adjectius, segurament no puc descriure prou rigorosament què em fa sentir aquest plat! Bé, els qui em coneixeu ja sabeu que el pastís de maduixetes amb nata és la #bogeriadolça dels meus somnis, així que ja us ho podeu imaginar.

Maduixetes amb nata
Maduixetes amb nata

No em vull descuidar de dir-vos que els nostres àpats a La Granota sempre s’acompanyen de sangria de cava (excepcionalment, ja que nosaltres normalment som extremadament fidels al vi). Però és un clàssic al qual no ens agrada renunciar. I ja que el restaurant en sí és un clàssic… perquè no instaurar les nostres pròpies tradicions???

PD. Espero que si hi aneu, o hi heu anat, em deu el favor de dir-me si vosaltres us heu atrevit amb les granotes!!! Vull rebre fotos vostres menjant-ne!!!

Anuncis

2 thoughts on “Tradició a taula: La Granota, de Sils

  1. Sóc de Sabadell però he anat vàries vegades a La Granota. Sempre tornant de barraques de Girona. Un lloc autèntic amb plats ancestrals. Les fabes i la perdiu a la col espectaculars.

    I no, no he tastat les anques de granota, però ara me n’has fer venir ganes!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s