Diumenge, arròs, l’Escala

I a trenc d’alba, sempre enyor la mar. 

Jo no vaig néixer en un poblet amb mar, i mai sabré què hagués passat si això hagués estat així. Però la meva vinculació amb la mar de l’Escala, amb la mar d’Empúries, sempre ha estat molt especial. En aquest preciós punt de la Costa Brava hi he viscut vacances, rialles, moments de relax, d’alegria, al llarg de tota la meva vida, amb família, i amb amics. He volgut començar aquesta entrada amb una frase de Te deix amor la mar com a penyora, de l’escriptora Carme Riera, perquè a trenc d’alba, però també al migdia, la tarda i el vespre,  sobretot durant els grisos i freds dies d’hivern, jo també trobo a faltar aquest paraís particular, els seus dies de sol i mar blau elèctric. I per això, dos mesos després de començar aquest viatge amb Il Tartufo Bianco, dedico unes línies a explicar-vos algunes (n’hi ha moltes més!) de les gastroemocions que hi he viscut, relacionades amb una de les meves grans passions a taula: l’arròs.

La mar d'Empúries
La mar d’Empúries
Posta de sol a l'Escala
Posta de sol a l’Escala
Mar blau elèctric
Mar blau elèctric

Molts diumenges al matí, quan em llevo, sento una mena de crida divina, un delit enorme de menjar un bon arròs a l’Escala, previ passeig davant el mar, aprofitant el sol del migdia. Amb un vermut a l’aire lliure si la tramuntana ho permet i el fred ens respecta una mica. No ha de ser un vermut massa copiós, perquè el millor ha d’arribar després. Però l’olor de sal, aquells rajos de sol tímids de la tardor i l’hivern (que es posen tan bé!) i tenir el mar al davant em desperta els sentits.  Perquè al cap i a la fi, per més llarga que sigui la setmana, tot val la pena si de tant en tant pots assaborir lentament un paisatge com aquest.

I és clar, després de deixar-se endur pel paisatge, tocarà reviure la intensitat dels sabors que ens ofereix la nostra costa. I haurem de triar que si arròs mariner, arròs amb llagosta, l’arròs caldós de llamàntol o arròs negre… perquè nosaltres, la veritat, no som massa de fideuà. Per cert, vosaltres quin preferiu?

Avui només mostrem una petita selecció d’aquests plats d’arròs contundents, capaços de deixar fora de joc uns carpantes com nosaltres. Plats que ens han servit a restaurants com Els Pescadors, L’Avi Freu o El Molí de l’Escala (un artístic arròs socarrat, per llepar-se’n els dits!). Però la llista la podríem ampliar al nostre adorat Míriam (hi dedicarem una entrada sencera un dia), al Roser, al Roser 2 i al Navili. Tots ells, de diferent preu, diferent estil, però amb un denominador comú: l’estima pel producte de proximitat, de la nostra costa, i una cuina que el mima per treure’n el màxim partit.

Arròs a Els Pescadors
Arròs a Els Pescadors
Arròs a El Molí de l'Escala
Arròs a El Molí de l’Escala
Arròs a l'Avi Freu
Arròs a l’Avi Freu

La veritat és que a nosaltres a l’hora de menjar arròs ens agrada que n’hi hagi. Força. Molt. Ens agrada repetir, anar-nos omplint el plat. No tenim aturador!!!! Per més grossa que sigui la cassola, sempre ens queda un raconet per acabar-lo de rematar. Ens agraden tots, caldosos, secs, amb llagosta, amb llamàntol, mariners…. Tots tenen el seu toc especial. A més, als restaurants de l’Escala el festí sempre comença amb unes torradetes amb anxova. Faltaria més! Una deliciosa manera de promoure un dels tresors i tradicions més preuats del municipi, l’art de la salaó.

Ja sé que per a molts de vosaltres dijous és paella…. Però, i diumenge??? Diumenge també! Més i millor, i tenim els ingredients perfectes per a un arròs rodó: tranquil·litat, sol, lentitud…. i el preciós mar de l’Escala al davant!

PD. I en temporada baixa, la perfecció és majúscula. Aprofiteu, que s’acaba!!!

Advertisements

7 thoughts on “Diumenge, arròs, l’Escala

  1. M’has fet venir ganes de tornar a l’Escala! Amb la família hem provat gairebé tots els restaurants del post, i durant molt temps, el Roser 2 era el preferit. Després d’alguna experiència irregular vam quedar orfes i ara ens hem de retrobar amb un altre bon arròs. En triaries un? Felicitats per l’entrada!

  2. Moltes gràcies, Guillem! La veritat és que a mi m’agrada molt, per fer un arròs, el Roser i l’Avi Freu, ofereixen menús amb excel·lent relació qualitat preu. El Navili, al Port, també està molt bé. Quan tinc ganes d’un gran peix al forn o a la brasa, el Míriam és la millor opció i el Molí de l’Escala també està molt bé…. Ja m’explicaràs la teva experiència!!!

  3. Un arròs és sempre bo si els ingredients que hi posem són de les nostres terres. A mi especialment m’agrada molt l’arròs que cuina la meva mare, suposo perquè s’hi afegeixen l’experiència, els records de petita i les trobades en familia. Ella sempre el fa amb sèpia, gambes, cloïses i alguna salsitxa i diu que el secret per un bon arròs és el sofregit

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s