Feia molt de temps que teníem ganes de perdre el nord, i baixar cap a terres tarragonines. Nosaltres som i exercim de gironins, sentim una total devoció pels paisatges i els menjars que hi tenim, però teníem pendent anar a conèixer el Priorat, terra de vins. Va ser fa un parell de setmanes, i l’experiència va ser tota una delícia per als sentits. Vam informar-nos, vam documentar-nos i vam escollir una bodega per visitar. I la veritat és que vam ser uns privilegiats, perquè vam conèixer de ben a prop un dels temples del món de vi, tan de Catalunya com de tot el món: Clos Mogador, propietat de René Barbier, tot un referent en el sector. Situades a Gratallops, les vinyes de Clos Mogador et traslladen directament a un món on el cicle de la vinya marca el pas de les estacions i dels mesos de l’any. La nostra visita va començar sobre el terreny, trepitjant les vinyes on es produeix el Manyetes, i després l’estrella del celler, Clos Mogador.


I només l’experiència de veure el paisatge ja va ser impressionant. El terreny reflecteix l’esperit del vi, ja que es respecta totalment la vegetació i l’ecosistema de la zona. I és que les vinyes tenen un difícil accés i són complicades de treballar, i avui dia, encara s’hi utilitzen mules i la verema es fa de manera manual. El terreny a base de pedra licorella i la falta d’aigua fa que les plantes siguin molt petites, amb una producció molt baixa, però en canvi el raïm neix amb un gust i substància increïbles, on s’assaboreix el terroir.
Una vegada vist el terreny, envoltat pels preciosos ametllers florits, vam visitar la bodega, on ens van explicar els diferents tipus d’envelliment que té el vi: des de les bótes de roure francès i de ciment a les d’acer inoxidable.
Com a dada curiosa i molt destacada, us direm que la bodega on es guarden els vins és molt petita, sorprenentment menuda. A més, a la bodega hi ha una paret de pedra licorella. I en certa manera, es tanca el cercle, ja que com heu vist més amunt, aquest és un element que trobem des del principi- al camp- fins al final del cicle.

Tot plegat (com us podeu imaginar!) ens va fer entrar ganes de tastar aquestes joies que la terra amorosament i delicadament treballada ens ofereix any rere any. Primer vam provar el vi blanc de la finca, el Nelín, vi groc daurat, molt especial, per a paladars molt exigents: un vi molt complex.
Després vam fer un tast a cegues de dos vins negres. Els dos, sensacionals, però el magistral Clos Mogador, buc insígnia de la bodega, ja sobresortia sobre l’altre. Un vi rodó i amb notes de fruita madura, acompanyat d’un lleuger toc de l’envelliment en roure francès. Un dels pocs vins amb denominació de vi de finca qualificada que podem trobar al mercat. Un vi que honora i exporta la millor imatge de la DO Priorat.


Fa poc temps que Clos Mogador ofereix cates d’aquest tipus, per als qui malgrat no ser del sector de la restauració, tenen ganes de descobrir nous sabors i noves emocions enogastronòmiques. Així que si teniu pensat visitar la zona, aprofiteu!
PD. I com podeu veure, no vam poder resistir la temptació, i vam endur-nos un petit tresor a casa…!
Mmmmm… quines ganes de tastar-lo! Fa temps que no trepitjo el Priorat, així que ja va sent hora! 😉
I allà hi ha una pila de bodegues, que ens han quedat pendents moltes visites!!! Bon dilluns missmadaboutravel!!!