Una amanida amb nom d’illa: la filicudara

Quan vaig decidir dedicar una secció a la gastronomia siciliana, tenia molt clar que en una de les entrades us parlaria d’una amanida molt especial que preparen a la illa de Filicudi, la més salvatge de les Illes Eòlies: la filicudara. Segurament, tots aquests sabors, totes les sensacions que em fan viure i experimentar els  plats eolians, están ben condicionats pel fet que adoro la mar de color cobalt i blau elèctric d’aquestes illes, que són un trosset de paraís ben proper i al centre de la Mediterrània.

Amanida filicudara
Amanida filicudara

Els sicilians en general i per extensió, també els eolians, practiquen des de sempre cuina kilòmetre zero sense saber-ho, amb productes de la terra, cultivats a l’hort del costat, i amb la pesca del dia. Saben aprofitar el que la natura els dóna per teixir plats que són autentiques explosions de sabors de sempre i que no deixaran indiferents aquells qui estiguin disposats a valorar aquest tipus de cuina.

Doncs bé, per això us parlo de la Filicudara! Perquè el seu pilar central és el tomàquet, i per si no ho sabeu, els tomàquets sicilians són d’una altra dimensió. Em sap molt de greu dir-ho, perquè ja sé que aquí, quan n’és época, també tenim grans tomàquets. Però us he de dir que els tomàquets que m’han donat amics i familiars, d’horts particulars, no tenen aquell sabor rotund i profund dels sicilians. Això passa amb altres verdures com el carbassó o l’albergínia, que et serveixen a la brasa com a contorn. Ells tenen molt clar perquè passa: les altes temperatures i el sol tenen un efecte directe en els gustos de les hortalisses i verdures, i això fa que qualsevol plat que en contingui, per senzill que sigui, pugui traslladar-te al setè cel.

Verdures a la brasa
Verdures a la brasa

La filicudara és una amanida que no es complica la vida! Una de les gràcies d’aquest plat és que les rodes de tomàquet están al damunt d’altres rodes de patata, com la preparem per fer el pop a la gallega. Les tàperes, la ceba caramel·litzada, l’alfàbrega i el pesto són els seus complements perfectes, juntament amb una deliciosa combinació d’espècies que fan encara més inoblidable el seu sabor. També hi ha vegades, com en el cas de la que veieu a la fotografía, que el tomàquet i la patata es posen desordenadament al plat. Però el resultat és el mateix: un gust que fa cantar els àngels. Si no us agraden les tàperes, ni la ceba… sempre podeu optar per una amanida caprese, amb mozzarella.

Amanida caprese
Amanida caprese

Aquest és un primer plat ideal per al migdia, si heu estat d’excursió o prenent el sol. La natura és sàvia i en un lloc on s’enfilen tant els termòmetres i fa tanta calor, ens dota d’hortalisses com aquestes, carregades de minerals que et rehidraten i et retornen al teu sí.

I no me n’he pogut estar de posar els paisatges que en aquest cas solen acompanyar l’amanida, amb aquest mar que em fa somiar tot l’hivern… Qui ho diria que fa mig any que hi érem… i ja hi tornaria a ser!!!!

L'espectacular Filicudi
L’espectacular Filicudi
Calor, vacances, bons aliments...
Calor, vacances, bons aliments…
Preciosa posta de sol a Filicudi
Preciosa posta de sol a Filicudi

PD. La propera entrada siciliana serà per explicar-vos …. el meu adorat cannoli!!!!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s