La granita con il brioche

A aquestes alçades de febrer, la nostàlgia per l’estiu va creixent i creixent, i ben bé no ens la farem fora fins que no comencem a planificar les properes vacances. Però mentrestant, sempre ens quedaran els càlids records de l’estiu passat, a Sicília, a més de 40 graus de temperatura i amb propostes refrescants per combatre una calor canicular. Ara mateix, ho donaria tot… per una granita!!!! (Sí, malgrat que avui el meu cotxe s’ha despertat glaçat i congelat, només faltaven els esquimals a dins!)

Aquest és per a mi un dels grans plaers que reserva Sicília als seus viatgers: la granita. Una beguda que potser aquí traduiríem com a granissat, malgrat que no és, ni per textura ni per sabor, un granissat en el sentit estricte del que aquí coneixem.

La granita és, en realitat, una deliciosa barreja de suc gelat i fruita fresca o seca triturada que una vegada glaçada i de vegades, reduïda amb una mica d’aigua, adquireix una suau textura cremosa que la fa irresistible. La veritat és que els sicilians, que són de bon menjar, serveixen generoses racions de granita, capaces de retornar-te a la vida després d’una calorosa excursió i rehidratar-te després d’una jornada sencera al sol.

I us preguntareu…. quina és la millor granita del món??? Doncs per a gustos, colors, però la tradicional, la més demanada, la que no podeu deixar de tastar sota cap concepte si aneu a Sicília per primera vegada és la granita di mandorla (ametlla). Una dolça, refrescant i saludable beguda que per a mi supera (amb escreix!) la nostra orxata.

Però si l’ametlla no us fa el pes hi ha, com veieu en aquestes fotos, una àmplia varietat: en podeu demanar de figa, de fruites del bosc, de maduixa, de taronja, de llimona, de pistatxo…. I per si no fos prou, els locals acostumen a vestir la granita amb un deliciós brioche!!! Encara recordo que la primera vegada que vaig veure que algú es dedicava aquest festival vaig al·lucinar, i vaig tenir tanta enveja que vaig anar a veure el cambrer, i li vaig dir que volia exactament allò que tothom menjava. Una de les millors decisions de la meva vida 😉

Ara bé, si després d’això encara penseu que no n’hi ha per tant…. esteu equivocats!!! El súmum de la carpanteria i gula és demanar-se la granita amb nata… Un complement que la transforma en una espècie de suís a la siciliana, apte per a degustar quan el mercuri dels termòmetres amenaça de rebentar….

Imagineu-vos si la granita arriba després d’un relaxant i assolellat dia d’excursió pel preciós Mar Tirreno, sortint ben d’hora per gaudir d’algunes de les precioses illes Eòlies, com la cinematogràfica i enigmàtica Stromboli, que acull un dels volcans més actius d’Europa i el món, i passant per l’espectacular Panarea…

PD. No us estan entrant ganes de viatjar ja a Sicília???