La tòfona negra també em fa veure les estrelles…

Que aquest bloc es digui Il Tartufo Bianco ja revela moltes coses dels meus gustos culinaris. Que aquesta servidora es converteixi, en aquestes pàgines, en un alter ego anomenat Tartufata, també en destapa moltes més. Però que el meu nom i sobrenom no us porti a falses deduccions!!!! Malgrat estar perdudament enamorada de la tòfona blanca, la negra també em fa veure les estrelles!!!! La prova és el menú degustació que diumenge passat ens vam regalar al restaurant Cal Ros, de Girona, i que em va deixar, literalment, fora de joc…

Pa amb oli i tòfona
Pa amb oli i tòfona

Un menú molt complet, al llarg del qual vam poder assaborir diversos plats que potencien el sabor inigualable de la tòfona, aquest fruit miraculós que ens ofereix la terra, amb un perfum que em mareja d’emoció!!! El primer d’ells, un pa amb oli i làmines de tòfona per llepar-se’n els dits.

Tot seguit, va arribar el torn de l’ou ferrat amb tòfona. Una preparació senzilla però magistral: no és casualitat que molts xefs treguin partit del sabor i l’aroma de la tòfona acompanyant-lo d’aquest plat clàssic i tradicional.

Ou ferrat amb tòfona
Ou ferrat amb tòfona
Ou ferrat amb tòfona
Ou ferrat amb tòfona

Com podeu veure, un de nosaltres va preferir l’ou més cuit i l’altre més cru. Sens dubte com més cru és el rovell, més intensa és la sensació al paladar!

Arròs cremós de tòfona
Arròs cremós de tòfona

Per mi, les dues traques del dinar van arribar després. Primer, amb un arròs cremós de cocció exacta i perfecta, ric en làmines de tòfona que van aromatitzar tot el plat (i tota la sala). Que l’arròs estigui al punt, molt bé. Que l’acompanyin ingredients que sàpiguen adaptar-se i ressaltar la tòfona, perfecte! I que el plat no sigui per un ocellet, sinó per a una carpanta sense remei… colossal!

Rovell dolç
Rovell dolç

I segon, amb unes sorprenents postres que realment no ens esperàvem: un bombó amb una mousse lleugera a l’interior, amb crema al fons; una preparació que simulava la d’un ou ferrat, i una corona majestuosa: petits flocs de tòfona negra amb sal gruixuda. Cremoses, cruixents, intenses, suaus, aromàtiques…podríem etiquetar aquestes postres amb mil i un adjectius!!!

El menú de la tòfona acaba el 15 de febrer, així que encara us queden uns dies per assaborir-lo, si us decidiu…. Miraré de mantenir-me ben lluny d’aquest restaurant, no fos cas que m’agafessin ganes de repetir….

Anuncis

6 thoughts on “La tòfona negra també em fa veure les estrelles…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s