Homenatge al braç de gitano

Abans de començar la meva particular oda al braç de gitano, una de les postres que centren més records golafres de la meva infantesa, vull aclarir que gairebé no tinc res en contra (i gustativament, sí molt a favor) dels brownies, els coulants, els cheesecakes, els carrot cakes, els cupcakes i una llista infinita de postres (molts acabats en cake) que ara són plena tendència. Crec que tot plegat dóna per molts posts, i les meves opinions sobre totes aquestes bogeries dolces ja arribaran en el seu moment.

Dit això i sense més preàmbuls, crec que és just retre un homenatge a l’humil braç de gitano, aquell pastís cilíndric (en forma de braç) que amb crema, sucre cremat o xocolata queda morenet (d’aquí ve el gitano). Unes postres que en certa manera, ara estan demodé i que en canvi, segueixen comptant amb el meu beneplàcit personal.

El meu assortit preferit de bracets de gitano
El meu assortit preferit de bracets de gitano
No us els poso més a prop perquè no puc
No us els poso més a prop perquè no puc
Crema cremada amb nata, clàssic i deliciós
Crema cremada amb nata, clàssic i deliciós

Crema cremada amb nata (per mi el millor de llarg), cobertura de xocolata amb nata, ensucrat farcit de crema, ametlla amb mousse de torró, virutes de xocolata amb trufa o amb nata, crema de llimona amb mousse de llimona…. hi ha moltes combinacions possibles per a un braç de gitano. Quan he de portar les postres per a un dinar, molts cops em decanto pels bracets, perquè tothom pugui tastar-ne de diferents i opti pel que li vingui més de gust.

I si m’he animat a escriure aquestes ratlles és perquè darrerament, quan arribo amb el paquetet de bracets noto que em reben amb gran il·lusió! Per això em pregunto què ens passa, senyors!!! Que ja no ens recordem de com de bo pot arribar a ser un braç de gitano? Sembla mentida oi? Estem tan acostumats a innovar, a tastar, a catar, a provar noves opcions, a interpretar erròniament que un plaer gourmet és allò més llunyà o novedós que ens oblidem que allò senzill, allò de sempre, potser de vegades és millor opció. El mateix ho podríem aplicar al tradicional i defenestrat tortell de nata, però no continuaré perquè no vull sonar repetitiva.

Evidentment també n’hi ha d’industrials, però un braç de gitano comprat a la vostra pastisseria de confiança, acabat de fer, amb la nata o la mousse del farciment ben fresca, el pa de pessic tou, i la cobertura feta de poques hores, és un plaer per als sentits, que crec que molts restaurants haurien de recuperar a la seva carta. El com, no el sé, segurament es tracta d’un desig que va a contra corrent i que queda ben lluny de les tendències sibarites del moment. Però és un fet que a moltes cartes on abunden falsos tiramisús, cheesecakes o insípids coulants, no hi trobarem un bracet o una crema catalana ni per casualitat.

En fi… tot esperant que el braç de gitano torni a posar-se de moda, jo li guardo fidelitat, entre queixalada i queixalada.

P.D. Podeu pensar en ell aquest proper cap de setmana (o no).

Anuncis

7 thoughts on “Homenatge al braç de gitano

  1. Donant gana de bon matí, Gemma 😉 Jo també soc moooolt fan dels braços de gitano, boníssims! Això sí, el de nata ni veure’l… és que no suporto l’olor o el gust de la nata… El de crema és el meu preferit

    1. Així m’agrada…. una altra fan del braç de gitano!!! és que amb tants pastissos moderns sembla que ens haguem oblidat una mica dels de sempre, no??? Apa, a menjar braços de gitano aquest finde!!!

  2. Jo també sóc molt fan del braç de gitano!!! són boníssims i un encert que no falla per les celebracions. Penso que als pobles no ha passat tant de moda i hi continua ben viu! Això dels pastissos de fondant, els cupcakes, etc… És molt més de les ciutats 🙂

  3. Tens tota la raó Bet. Jo mateixa, anant a comprar les postres un diumenge a la pastisseria (a Santa Coloma de Farners, a Sils, a l’Escala) veig que se segueixen despatxant molts braços de gitano. Però trobo a faltar que se li presti més atenció, per exemple, a l’alta cuina. Potser d’aquí a un temps un xef qualsevol ens presenta un braç de gitano deconstruït i vivim un nou boom (si és que això encara no existeix) 😉

  4. Doncs jo per cap d’any vaig menjar un brac (ara no trobo la c trencada) de gitano salat bonissim. El Frank i jo vam estar convidats a casa d’uns argentins i ells l’hi diuen pionino
    Gemma he trobat el teu blog per casualitat, segueix així. Molts petons. Nuria

    1. Hola Núria!!!! Quina il·lusió!!! Ara entenc perquè aquests dies hi ha hagut visites des d’Alemanya 😉
      Em sona molt el pionino….! Ara mateix em menjaria un braç de gitano salat molt de gust!!!
      Per cert, ben aviat faré una crònica d’un restaurant berlinès que ens va encantar. Petons!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s