Un festival per als sentits

(Abans que comenceu a llegir, deixeu que us ho adverteixi: les següents imatges no són aptes ni indicades si no heu esmorzat o si heu de dinar molt tard. Seran especialment dures per als qui avui hagueu de fer un mos ràpid davant l’ordinador)

Escric aquesta entrada amb un record molt nítid però amb un principi de nostàlgia cap al darrer àpat que vam gaudir al restaurant La Calèndula, de Girona. Si l’altre dia repassàvem el deliciós aperitiu amb la cervesa Gala de Flors que vam fer a l’inici del sopar, avui toca desglossar els plats que van fer d’aquest el millor sopar que hem fet en aquest restaurant. Sempre n’hem sortit sorpresos i satisfets, però és que aquesta vegada van tocar de ple algun dels nostres punts febles!!!

El primer, una deliciosa amanida d’herbes, flors i fruits silvestres, una combinació de matisos i sabors familiars i semi desconeguts, perfectament maridats amb gelat de formatge blau. Una servidora, que comença a estar certament col·lapsada per l’omnipresència del formatge de cabra gratinat (i amb vinagreta de mel) en el món de l’amanida, va trobar sublim aquest gelat. Fort i suau alhora, va resultar ser un contrapunt perfecte per als altres ingredients del plat.

Amanida d'herbes i flors amb gelat de formatge blau
Amanida d’herbes i flors amb gelat de formatge blau

En el segon plat, la xef, Iolanda Bustos, va tocar un dels meus punts dèbils: la ventresca de tonyina, un dels peixos que més m’agraden i que més complicats trobo de cuinar, acompanyar i servir al punt.  Quan la cocció és perfecta, com en aquest cas, la resta pot fer sonar música celestial. Direu que sóc una exagerada, però és que aquest plat em va encantar!

Ventresca de tonyina a la flama
Ventresca de tonyina a la flama

L’acompanyaven moniato, praliné d’avellanes i aire de romaní. Contrastos molt diversos, que es complementen a la perfecció, tot i que em quedo amb la fragància del romaní. Senzilla i exquisida!

I ara, pareu atenció!!!

Cabell d'àngell sobre cruixent de full
Cabell d’àngell sobre cruixent de full

Aquesta vegada no me’n vaig poder estar. Sempre que havia anat a la Calèndula, havia triat postres amb xocolata, i em quedava amb ganes de tastar el Cabell d’àngel sobre cruixent de full, pipes de carbassa garrapinyades i sorbet de matafaluga. Unes postres que, lluny del que pot semblar, resulten refrescants, gràcies a la suavitat del cabell d’àngel i de la matafaluga, i que tenen el contrapunt cruixent del garrapinyat.

Però com que anava acompanyada, també vaig poder tastar unes altres postres:

Pastís esponjós de xocolata, roses i gerds
Pastís esponjós de xocolata, roses i gerds

En aquest cas, un plat amb un epicentre clar, un pastís esponjós no, el següent, on la xocolata cedeix cert protagonisme a l’aroma i gust de la rosa i a l’acidesa i dolçor del gerd. Impossible frenar la cullera. Compte que si aquest plat el demana el vostre company de taula, el tema pot acabar en conflicte diplomàtic….

Ara que ja hem anat unes quantes vegades a La Calèndula, ja ens hem “acostumat” al perfecte maridatge que les herbes i les flors ens poden oferir, en amanides, arrossos, carns, peixos… No hi ha gaire restaurants on es pugui gaudir d’una experiència similar (de fet, jo no he tastat aquest tipus de cuina a cap altre lloc).

La qüestio és… Ho has tastat? Ho penses tastar? Jo calendulejo! I tu, calenduleges?

Advertisements

4 thoughts on “Un festival per als sentits

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s