La Calèndula forma part, des de fa un parell d’anys, de la nostra llista de restaurants preferits. Un familiar ens el va recomanar (“Aneu-hi, és diferent!”, ens va dir), i des de llavors, s’ha convertit en un dels nostres clàssics. Per això hi tornem cada tres o quatre mesos, a molt estirar mig any, perquè ens agrada descobrir les sorpreses i emocions que ens té reservades la xef Iolanda Bustos a través del perfecte maridatge de cada un dels seus plats amb herbes i flors. Sens dubte, el que ens agrada més de La Calèndula és que converteix una amanida i un plat de peix en un viatge ple de sabors! I això és el que ens fa ser fidels a l’estil únic d’aquest restaurant.
D’aquí a uns dies us desglossaré, un a un, els plats que vam tastar-hi dissabte passat. Però abans, volia dedicar un espai propi i merescut a la cervesa d’elaboració pròpia i artesanal Gala de Flors.

La seva recepta conté, com no podia ser d’una altra manera, calèndula, però també flors d’hibisc, saüc i llúpol. Ara que la cervesa s’ha convertit en una beguda gourmet i protagonista de tot tipus de tallers i degustacions, només us puc fer un suggeriment: tasteu-la. Notes florals i cítriques es combinen a la perfecció en una cervesa que nosaltres vam acompanyar, a mode d’aperitiu, amb un deliciós plat de carxofes confitades amb llagostins, un dels plats del dia. Com que no m’agrada posar deu exclamacions seguides, diré simplement que era senzill i excel·lent.

Com podeu imaginar, aquest va ser un inici immillorable del sopar. Per això, només us puc recomanar que si mai aneu a La Calèndula, aprofiteu, aneu-hi d’hora, i acompanyeu la Gala de Flors d’algun plat per compartir. Els sentits se us aniran posant a to mentre us endinseu en la filosofia del restaurant, que no és una altra que viure i descobrir una cuina lligada estretament al nostre paisatge, a la nostra terra, i a tot allò que ens ofereix.
P.D. Continuarà…
I tant! indiscutiblement únic de la mà de la Iolanda i en Jacint. Esperant al següent post de com vau viure aquest maridatge i els plats que vau provar!
Gràcies!!! I tant que sí, la setmana vinent la segona entrega, hi ha àpats que donen tant de sí que costen molt de resumir!
Sento parlar en positiu a tothom d’aquest lloc… Llàstima que els caps de setmana em bellugo sempre en direcció sud de BCN….. però el tinc present per si un dia faig nord..
Doncs sí Ricard!Si algun dia agafes AP-7 direcció nord o vas a passar el dissabte a Girona, serà un encert si hi dines o sopes!!!! A veure què tal!!!