Fa fred!!! Us ve de gust un gelat… calent?

El nostre país no es caracteritza precisament per ser un dels majors consumidors de gelat d’Europa i del món. Malgrat que al centre i el nord del continent les temperatures hivernals són molt més baixes, el consum de gelat no se’n ressenteix tan com aquí. Potser per això, ja fa anys que les gelateries es diversifiquen, oferint creps, gofres o d’altres bogeries dolces, temptacions que els ajuden a afrontar la temporada baixa. Però, quan et ve de gust un gelat, res n’iguala la seva textura, cremositat o suavitat… a no ser que es faci possible l’impossible: prendre’t un gelat calent.  I ara mateix això ja és possible!

Ja us explicava fa uns dies l’enamorament a primera mossegada que vaig viure amb la gelateria Rocambolesc del postrer del Celler de Can Roca, Jordi Roca. És impossible no sentir-se com un nen petit quan hi passes pel davant, i la sensació es multiplica si ets realment un addicte a les emocions dolces. El fet és que des del desembre, a la gelateria s’hi serveix un panet calent que ells mateixos (dins el divertit i original Rocambolesc News amb el qual te’l serveixen), defineixen com una de les noves meravelles del món.

La nova aposta de la gelateria, que nosaltres vam farcir de gelat làctic, resulta xocant i impactant al paladar, ja que suma el sabor i la textura del brioix calent a la fredor suau i a la cremositat del gelat.

Una nova sensació, una explosió de matisos a partir d’una combinació, la del gelat amb el brioix, que creiem que té un llarg futur. I és que malgrat que a nivell gustatiu són molt diferents, us hem de dir que ja fa temps que a Sicília aquests dos components viuen un matrimoni ben avingut i perfecte!

Il gelato con brioche és una de les bombes delicioses que no us podeu perdre si viatgeu a aquesta illa italiana. Ja us aniré desglossant les bogeries dolces, plats i altres tendències que hi he palpat, però de moment us deixo amb aquestes imatges que no estimulen la gula no…. el següent!

Evidentment, la gran diferència és que Rocambolesc ens ofereix una contraposició de fred-calent que resulta màgica al paladar, mentre que en el cas de Sicília es tracta de sumar únicament els dos components. Però no us sembla que realment estan fets l’un per l’altre?

Us atreviu a tastar-lo o us sentiu empatxats només d’imaginar-vos-el?