Història d’una reconciliació: l’enciam i jo

Si fa un any hagués llegit això que ara escric, no m’hagués reconegut. Recordo quan va ser la primera vegada que vaig consumir enciam de bossa: era l’estiu de 2005, feia molta calor, sortia de la feina i volia preparar-me alguna cosa ràpida i fresca per menjar. Donat que em va semblar que l’invent era bo i et feia guanyar temps, vaig agafar-me a l’enciam de bossa com a un valor refugi per quan no sapigués què menjar o quan em fes mandra tallar o pelar verdures.

El meu divorci amb l’enciam sencer, o el de tota la vida, com preferiu dir-li, ha durat uns quants anys. Han estat anys de canonges, brots tendres, primavera, deluxe, rúcula… tres mil maneres de comprar en bossa l’ansiat ingredient estrella de l’amanida. Però fa prop de mig any, vaig començar a recuperar les ganes de reconciliar-me amb l’enciam de veritat.

Enciam fulla de roure acabat de comprar
Enciam fulla de roure acabat de comprar
Amanida de fulla de roure amb formatge de cabra calent
Amanida de fulla de roure amb formatge de cabra calent

Unes quantes visites al supermercat, veure pansit l’enciam de moltes de les bosses a les que faltava una setmana per caducar, no notar-ne ni la textura cruixent ni el sabor, em va fer dir prou. Jo mateixa, doncs, he decidit baixar-me del carro d’una tendència que en el seu moment i ara ens ven comoditat, però que a canvi, ens treu moltes coses: gust, diners (és molt més car l’enciam de bossa!) i qui sap què més.

Sí ja sé que em direu que no ve massa de gust posar-se a rentar un enciam fulla a fulla quan un arriba a casa cansat però us puc assegurar que jo, que sóc una mandrosa, m’hi he rehabituat i ja em sento de sobres compensada per aquesta textura redescoberta, la de l’enciam de veritat! Compro uns enciams fulla de roure i maravella que són per delir-se i perdre el sentit…. i la majoria de les vegades, si el trio amb delicadesa, no em cal llençar ni una fulla…

No sé si hi tornaré  a caure, o si aquesta relació d’enamorament amb l’enciam durarà gaire (crec que el millor seria que aprengués a combinar les dues possibilitats de consumir-ne sense descartar-ne una), però em sap greu haver caigut de quatre grapes, i durant tants anys, en una tendència que em dóna poc a canvi de molt.

Vosaltres consumiu enciam de bossa? Com el veieu? Creieu que m’he tornat boja?

Advertisements

6 thoughts on “Història d’una reconciliació: l’enciam i jo

  1. Bones! Una proposta per a les persones a qui fa mandra netejar l’enciam a l’hora de menjar: dediqueu una estoneta després d’anar a comprar per netejar i escórrer ben bé l’enciam. Si us queda ben eixut (podeu emprar un petit centrifugador) i el deseu en un tupper a la nevera, us durarà fins a dues setmanes com acabat de rentar. Amb una sola vegada tindreu tota la feina feta! I l’enciam sempre serà fresc i gustós. Bon profit!!!

    1. Bon dia!
      Totalment d’acord, i he de reconèixer que aquest petit centrifugador que comentes.es un dels meus grans aliats, i ara n’hi ha de moltes mides! Ja provaré de guardar-les netes, a veure!
      Salut!

  2. Si a més de la centrifugadora hi afegeixes una fulla de paper de cuina absorbent al fons del tupper i una a sobre (entre l’enciam i la tapa) evitaràs que cap fulla es panseixi. Frescor garantida!

  3. A mi l’enciam de bossa no m’agrada gens, no puc soportar el regust de plàstic, algun cop que n’he comprat l’he rentada i tot!
    Com bé ja saps, em quedo amb l’enciam fulla de roure comprada fresca al mercat! Mmm amb un bon rajolí d’oli d’oliva i vinagre de mòdena.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s