El Panettone, una tradició que hem importat?

Sí, ja sé, és dia 16 de gener, i ja fa uns quants dies que vam tancar oficialment les festes de Nadal però…. de veritat us heu acabat tots el torrons, totes les neules, bombons, galetes i panettones que havíeu comprat o que us han regalat? No m’ho crec! Bé, la veritat és que no m’ho crec bàsicament perquè em penso que tots feu com jo. I és que quan tothom comença a posar a la pràctica els bons propòsits de menjar verd, sa i fer molt d’exercici, jo faig una ruta particular per esgarrapar i buidar les prestatgeries dels darrers dolços nadalencs que queden a les botigues. S’ha d’aprofitar, que fins d’aquí a un any no els tornarem a tenir aquí!

El cas és que un dels tresors del nostre calaix de bogeries dolces és el Panettone. Un Panettone milanese Tre Marie (més ample i baix que el que es produeix a Verona) que un familiar ens va portar el mes de desembre de Milà, i que volíem obrir quan haguessin passat festes, perquè ens venia més de gust fer-ho quan haguessin passat els grans i contundents àpats festius.

Panettone Tre Marie

Panettone

El panettone és una tradició originària del nord d’Itàlia, que any rere any, també s’ha anat consolidant a casa nostra. L’oferta als supermercats i a les pastisseries s’ha anat multiplicant en els darrers anys, i ara ja no costa trobar-ne. El que és cert és que com passa moltes vegades, hi ha molts establiments que ens venen gat per llebre i ens cobren com a producte artesà un panettone industrial. Recordo que fa tres anys vaig pagar 25! euros per un panettone comprat en una pastisseria de Barcelona, i que no arribava ni a la sola de la sabata al que veieu a la foto, que val de cinc a deu euros menys, segons on el compreu (per cert, he vist panettone Tre Marie a moltes botigues delicatessen, per si de cop teniu la temptació!).

A l’hora de menjar el panettone, és important tenir paciència: degustar-lo és tot un ritual. Nosaltres en aquesta ocasió ens l’hem saltat, perquè no l’hem menjat quan toca, el 25 de desembre. Però sí que hem seguit els altres passos.

El primer, posar-lo ben a prop de la calefacció o d’una font de calor de mitja hora a una hora abans. La mantega que conté s’escalfarà i el panettone agafarà una consistència i un sabor ideals!

Panettone

Panettone

Després, us tocarà tallar el panettone a llesques, procurant fer talls ben rectes per tal que mantingui l’equilibri i no es desajusti.

I el següent pas, i el més important, menjar-lo: us recomano començar per la part més torrada i deixar la part interior pel final, però per a gustos colors! Afanyeu-vos, que segur que ja hi ha algú que reclama una segona llesca!

Heu de tenir en compte que el panettone tradicional, l’autèntic, és amb panses i canditi de taronja i cedre. Ara hi ha moltes més varietats: amb xocolata, amb fruita però sense panses, amb melmelada… Però a mi el que m’agrada més és el de sempre, ja que és el que trobo més especial.

Els italians han aconseguit exportar una de les seves delicíes dolces! A vosaltres us agrada el panettone? Us heu sumat a la tradició?

Anuncis

2 thoughts on “El Panettone, una tradició que hem importat?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s