La primera vegada que vaig sentir pronunciar “creme catalane”, de la boca d’un cambrer de Milà que pretenia pronunciar-ho en francès, vaig quedar-me ben parada, ja que no sabia que una de les nostres postres més tradicionals i saboroses (i que malauradament ha quedat defenestrada a molts restaurants o bars anomenats “moderns” d’aquí) havia traspassat fronteres! També vaig pensar que per una vegada, no quedàvem enrere de França, i no ens parlaven de “crème brûlée”. Em vaig enorgullir del nostre saber fer a la cuina, i sense pors, vaig decidir tastar aquella crema. Va resultar que no era una crema cremada, però tenia una base prou aconseguida.
Han estat diverses les ocasions que, en els darrers anys, m’han ofert crema catalana a l’estranger. Sobretot a Itàlia, però també a Bèlgica i a Londres. Molts cops no l’he tastada, ja que m’agrada inclinar-me pels plats locals. Sense entrar a discutir si la fan amb més o menys llimona, canyella o midó, he de dir que el resultat és prou bo. De tota manera, jo em quedo amb la que podem tastar aquí a prop, com aquesta que fa poc vaig menjar a l’Escala, després de fer una paella.
Però aquesta internacionalitat de la crema catalana viu avui un nou capítol. I és que les grans marques de xocolata lluiten per diferenciar-se oferint noves combinacions, nous sabors i noves textures que atrapin els més llaminers.
Fa un temps, vaig descobrir la versió Lindt “crème brûlée”, que he de dir que em va semblar deliciosa. Suau, fina i amb una textura entre cruixent i mousse.
Reconec que la sorpresa majúscula va arribar fa un parell de setmanes a Berlín, quan vam visitar la botiga insígnia de la marca de xocolata Ritter Sport. Un prestatge amb les darreres novetats ens mostrava la rajola “à la Crema catalana”. Demolidor! Cap al cistell i a casa! I he de dir que és… sensacional!
Jo de moment no l’he trobat per aquí!
De tota manera, el que em sembla remarcable d’aquest cas és com mentre aquí ens delim pels brownies, sacher, tiramisús i cheesecakes d’origen dubtós (compte que ben fets són deliciosos, i sóc la primera a demanar-los! però en aquests moments, molts bars i restaurants d’aquí n’ofereixen una versió industrialitzada), a l’estranger sembla que la crema catalana cotitza, i és un reclam gourmet. Què us sembla?
Quina gana que fas venir a aquestes hores… 😉
Tens raó missmadaboutravel!! Lamentablement, jo tinc gana a totes hores, aquesta és la meva sort o desgràcia, segons ho miris 😉
Quina gracia aquesta xocolata Ritter de crema catalana! Fa poc vaig menjar una crema catalana molt catalana a Londres: http://catalanfoodandwineuk.com/2012/12/12/checking-out-the-fat-of-the-land-a-smart-take-on-catalan-food/
Molt bon blog, per cert!
Moltes gràcies Adelinacohe! Des d’ara mateix sóc seguidora del teu bloc… m’ha encantat el post! Sembla mentida, oi? Aviat seran unes postres més cotitzades a fora que aquí!
Sempre fa una ilusió especial quan veiem algún producte o recepta de casa a l’estranger. En el cas de la crema catalana, jo crec que era inevitable que algú l’importés a l’estranger. El seu sabor sota una crosta de caramel ben cruixent és inigualable.
M’ha agradat molt aquesta entrada! 🙂
Moltes gràcies! Sí, la veritat és que quan veus que allò que és tan nostre és capaç de travessar fronteres sents un orgull ben especial :))