Quan el cafè és secundari

M’agrada el cafè.

Me’n considero addicta.

Sóc de les que pensa que costa trobar bon cafè.

Avui us parlaré d’una fenomen cafeter internacional. No en sóc fan, però crec que cal viure’l almenys una vegada, per empapar-nos de tots els trucs de màrqueting amb què embolcallen l’acte social (i de vegades molt personal) de fer un cafè. L’altre dia vaig entrar al local que la famosa cadena de cafeteries té a prop del monument insígnia de Barcelona, altament freqüentat per turistes nipons. Més pistes??? Bé, no em veig capaç de donar-ne cap més sense dir-vos el nom…!

La meva confessió, però, no va lligada a l’excusa de “és que no hi havia cap altre local que em fes el pes i vaig decidir entrar allà perquè…” o “és que em venia de gust un carrot cake i només en tenen allà”. No va ser ni el menjar ni la beguda el que em van portar a entrar al local. Feia fred, portava l’ordinador portàtil a sobre i estava famolenca de wifi i de sofà!

Triar un sofà és un dilema, si el local està buit

Triar un sofà és un dilema, si el local està buit

Havia esmorzat un espresso i un croissant en una cafeteria propera, on no hi havia pràcticament espai entre taules i amb un soroll ambiental que fregava el meu límit. Així que jo i els meus trastos vam invertir 2,70 euros en un cappuccino tall a la cadena en qüestió. A canvi vam poder gaudir d’una bona estona de sofà (estava buit, així que vaig triar el que volia), tres quarts d’hora de wifi i això sí, d’un cafè insuls al qual jo encara no sé riure les gràcies.

El problema bàsic és que la mida més petita del que ofereixen (ja sigui cafè, xocolata, cappuccino) triplica el que per mi seria ideal. Ja sé que no tothom té el mateix delit que jo pel cafè espresso o ristretto, però no entenc com un establiment especialitzat en cafè no és més fidel al seu producte. Sí que existeix l’opció d’espresso, tallats, etc, però francament jo em decanto per tenyir el cafè i demanar-me un cappuccino, per encertar mínimament el tret.

Un cafè ben llaaaarg, com un dia sense pa

Un cafè ben llaaaarg, com un dia sense pa

Jo ahir vaig amortitzar de sobres el que em va costar la beguda calenta: vaig estar prop d’hora i mitja al local, arrecerada i navegant sense parar: el cafè va ser totalment secundari a la meva elecció. Però em costa entendre com hi ha qui per gust paga el doble o fins i tot el triple per una beguda i/o pasta, porció de pastís, etc, almenys al nostre país, on existeix una oferta de qualitat i a un preu competitiu.

La veritat és que això em fa pensar que hi ha moltes persones, que com em va passar a mi, entren buscant confort, comoditat i internet. I pensant-ho bé, crec que aquesta és una de les assignatures pendents a molts bars i cafeteries del nostre país: oferir una experiència còmoda, completa i amb atractius afegits, com wifi, encara que es faci una consumició mínima. En aquest sentit, l’estratègia de màrqueting de la cadena és digna d’admirar…i molts s’hi haurien d’inspirar!

I a vosaltres…. Us agrada el cafè que serveixen? No creieu que és massa car? Com us agrada el cafè?

PD. Seguirem parlant de cafè, el tema dóna per a una nova entrada!

About these ads

4 thoughts on “Quan el cafè és secundari

  1. La veritat es que les uniques vegades que l’he tastat ha estat a l’estranger, a París i a NY, precisament unes ciutats on costaria trobar bon cafe.

    De totes maneres, tal i com dius, l’excusa no era fet un café sino descansar despres d’hores de patejar.

  2. Soc molt poc fan d’aquesta coneguda cadena… i això que no m’agrada gens el cafè. Però senzillament em sembla totalment oveprized (els tès són prohibitius, i els pastissos o les muffins a preus d’or), la qualitat és mínima i sí, tenen sofàs i free wifi, però francament… on es posi una bona cafeteria de tota la vida, que es treguin les cadenes (i si no, només has d’anar a Viena a provar-les)

    Un petonàs

    • M’encanta!!! ;) Pensem el mateix!!! Jo tampoc entenc el seu èxit aquí… I a sobre no t’agrada el cafè… m’agradaria llegir el teu comentari si fossis addicta al cafè, ;) Però sí, és caríssim la veritat, prohibitiu…!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s